SECRETS

 Joan Torró

 

I si les estàtues parlaren? Petieu (el primer trobador), Llull, March i Martorell, esculpits en marbre, reviscolen insospitadament i fan uns escoltellets “sincers” a un passejador en un lloc inusual. Els “secrets” desvetlats cremen en la consciència de l’oïdor i necessita posar-los en paper, negre sobre blanc, perquè tothom conega una “realitat” literària que, d’altra manera, mai no s’hauria conegut. Petieu explica els motius per què es va decidir a fer poesia en llengua “vulgar”; Llull li revela la inspiració per a escriure el seu Llibre d’Amic e amat”; March li descobreix la raó del seu estat de permanent i millor enamorat; finalment, Martorell li conta el secret millor guardat de tota la història de la literatura catalana. Secrets és un ball compassat entre la realitat i la ficció; la reflexió i l’humor.

Cal aprofitar que els grans autors clàssics de la nostra literatura han abaixat del pedestal per a mirar-los fit a fit i escoltar les confidències literàries que són, al remat, un intent d’acostar els lectors del segle XXI als escriptors de fa tantes i tantes centúries, tan allunyats però, en realitat, tan pròxims. Els nostres clàssics se’ns presenten com a persones de carn i os, sense l’aura que ens encega. Aprofitem que han abaixat del pedestal per poder-los mirar a la cara sense alçar el coll.