ÒLIBA
2024
No soc gens aficionat a les arts endevinatòries, sempre he posat el muscle
al costat de la ciència com ho feia en nostre savi medieval Ramon Llull:
astronomia, sí; astrologia, no. Sempre al costat d’allò tangible, la seua Art
atenyia a tots els àmbits de la saviesa humana. El seu propòsit, això sí, era
utòpic, que no impossible. Sobre la tolerància, Jesús Tuson en va parlar[1]
amb molt de trellat i proposava amor a les diferències; així, entre les
persones hi ha motius per a tot.
Si algú es diverteix, o creu o s’apuntala en alguna creença, cal
respectar-ho tot mentre no vinga amb algun pla messiànic per a salvar-nos de
l’error en què la resta viuen. Si algú creu que han de vindre els
extraterrestres a salvar-lo de no se sap què, doncs bé, tant se’m fa. Si algú
espera el carro de foc travessant el cel i un judici final, doncs, bé, que
busque bons advocats. Des de l’antiguitat hi ha un munt de “misteris” sense
resoldre i hi ha qui viu d’això, de repassar misteris i no resoldre’n cap. Cada
vegada, més misteris, més extraterrestres i més foc a l’avern. Si algú m’ho
pregunta, li ho diré. Preferisc posar-me a la vora del nas un bri d’alfàbega,
de romer, de pebrella, d’herba-sana o de timó. També preferisc que m’òmpliga el
nas l’aroma d’un bon bolet, un lactarius deliciosus, per exemple. A la
boca un bon mos de menjars plans i tradicionals, a les orelles una bona música
o paraules de vellut o refilets d’ocells menuts: a la vista, una vall verda i
blanca serpentejada per un riu i, al tacte, la pell de l’estimada. Me n’aniré a
l’infern? De cap de les maneres, ja ho deia ben clarament un antic poema
arabigoandalusí:
Oh! Gent d'al-Andalus
que bé que viviu!
Aigua, ombra, rius i arbres.
La vostra casa
és el paradís de
l'eternitat.
Si jo triara, no ho
dubtaria.
No tingueu por d'anar a
l'infern:
a qui ja viu al paradís
no se'l pot castigar.
El cas és que enguany m’he adonat d’un fet curiós. En explicar-lo, algú em
dirà que això és numerologia. De números sí que va la cosa, tant se’m fa, m’ha
fet gràcia i punt.
De xiquet em van ensenyar a l’escola a comprovar les operacions
matemàtiques amb la prova del 9, en la qual, el 9 equivalia a 0 perquè mai
sumava. Així, el número 522 era igual a 0 perquè 5+2+2=9 i, per tant, 0. 57=
5+7=12 (1+2)=3. De vegades jugue a reduir números a la mínima expressió. Per
exemple, quan em trobe en un embús a l’autovia em pose a reduir el número de
les matrícules dels cotxes del meu voltant i sempre busque algun número
(natural o sumat) que simplifique l’operació. Per què dic açò?
Em prenc les “cabanyoles” com un entreteniment d’observació i un joc de
projecció o previsió. Hi ha les “anades” que són els 12 primers dies del mes
d’agost que correspondran a un mes començant per agost. Després hi ha les
tornades que corresponen als 12 següents dies del mes d’agost però en sentit
contrari, és a dir, el dia 12 d’agost correspon a juliol i el dia 13,comptant
endarrere, també fins arribar al 24 que torna a ser agost. Doncs bé, mirant els
resultats d’anades i tornada juntes (sempre s’ha dit que les tornades són més
segures que les anades) em vaig trobar aquest fet curiós:
|
Anades |
tornades |
suma |
Número reduït |
|
1 agost |
24 agost |
25 |
7 |
|
2 setembre |
23 setembre |
25 |
7 |
|
3 octubre |
22 octubre |
25 |
7 |
|
4 novembre |
21 novembre |
25 |
7 |
|
5 desembre |
20 desembre |
25 |
7 |
|
6 gener |
19 gener |
25 |
7 |
|
7 febrer |
18 febrer |
25 |
7 |
|
8 març |
17 març |
25 |
7 |
|
9 abril |
16 abril |
25 |
7 |
|
10 maig |
15 maig |
25 |
7 |
|
11 juny |
14 juny |
25 |
7 |
|
12 juliol |
13 juliol |
25 |
7 |
Resulta un fet curiós que algú, en veure la coincidència, dirà que el
número 7 és màgic i no sé quants romanços més. El número màgic és el que hi ha
al dècim premiat amb la grossa de Nadal. Se sumen com se sumen els números
sempre donen 7 com a resultat. Per exemple agost: 1+2+4=7 / 1+24=25, 2+5=7. Ja
està, poca cosa més a dir que la gràcia de la coincidència.
Feta la carta de presentació, comence a exposar el que el meu entreteniment
ha vist a través d’un oracle casolà sense sacerdotesses ni escolans d’amén que
voltegen les seues faldes.
GENER 2024
El mes de gener comença ensopit, tot s’apaga, diuen, i gener ve sompet com
el final de desembre de 2023, insípid. Però eixe arrossegament de cuc arcaic
s’acaba a la segona setmana del mes. Mourà el llevant i un tren de tempestes
arruixarà tot el territori, aigua beneïda. Ah! De fred, també en tindrem, cal
no oblidar, malgrat l’arrossegament, que estem a l’hivern. Clar, com que
darrerament estem acostumats a uns hiverns suaus, ens sorprendrà el fred, eixe
fred que, en tocar la cara, ens deixa la pell erta i tesa; la sang puja a
sufocar la hipotèrmia i ens deixa la punta del nas roja com un senyal d’avis de
perill.
Compte, doncs, perquè en arribar la tercera setmana podria haver-hi una
conjunció atmosfèrica: llevant, núvols i fred. Podria esdevenir-se l’alquímia,
la barreja, la metamorfosi: la neu. Recorde quan, de menut, mirava a través de
la finestra de casa les volves grans, enormes, que queien quasi ingràvides i
silencioses, boniques i atractives. Una cortina de volves que després,
inútilment, tracten d’imitar les cortines de les dutxes. Bé, per a la tristesa
dels xiquets, xiquetes i grandots, la neu només quallarà a les muntanyes, ja
que la lluna no està en la posició ideal perquè qualle la neu. Gaudim de
l’espectacle efímer d’una nevada.
Aquest temporal també deixarà aigua a les zones menys elevades, les
tradicionals terres costaneres del sud del golf de València i del nord marítim
d’Alacant.
FEBRER 2024
Febrer és un mes de transició, una corretja curta que només té 28 dies,
enguany, per dur la contra, 29. Entre el papa Gregori i els emperadors romans
es van fer un embolic que aquest apèndix resol com pot. De vegades també és
divertit: els ametlers, que ja s’havien carregat de flors al gener, ara bufen
les gemes de totes les branquetes, les fulles volen guaitar la intempèrie per
tal de protegir les flors sortudes que han estat pol·linitzades per uns
insectes cada vegada més herois, vestits de camuflatge contra tanta arruixada.
Visca els insectes!!!!
Hi haurà dies de solet, eixos típics que els gats busquen on el sol arriba
sense fer molt de soroll; també hi haurà dies de quedar-se a casa, arraulits
amb una flassada al sofà, com ho fan els gats més agollats (els que tenen més
“morro”, la paraula encara no la recull el diccionari i ma mare la deia de
seguit).
La primera meitat del mes, calmada, fresca, amb el solet volent-se
desempallegar dels rigors de l’hivern. Els canvis vindran cap a finals de la
segona setmana; núvols de procedència marítima, que han carregat aigua a la
mar, vindran cap ací a descarregar-la, sembla que el nord i el sud del
territori estan més exposats a la irrigació natural.
El mes acabarà buscant l’últim dia d’afegit amb uns rajos del sol tímids i
amables que els gats tornaran a buscar, ja que aquest hivern vol ser llarg,
sense massa intensitat, però llarg.
MARÇ 2024
El més remarcable d’un mes tan optimista i primaveral és el vent. Les
anades l’han marcat molt clarament; les tornades el confirmen i el liquiden.
A veure, fallers i falleres de totes les contrades on en fan: estigueu
tranquils, per a la festa hi haurà un parèntesi de vent, les falles no cauran;
ara bé, de la pluja no sé si ens lliurarem.
D’una banda, el mes començarà fresquet. Les serralades del sud de la
ibèrica rebran núvols, trons i aigua certa. Aquest festival atmosfèric
(“Celúriafest”, per posar-li un nom modern) vol desplaçar-se cap al sud. Eixe
és el temor: avança el mes i Celúriafest alhora. Durant las setmana fallera
encara es podrà escapar algun núvol (dels que s’han comprat masclets) a veure
la Crida, la “plantà” no la veuran.
El mes acabarà amb sensació de caloreta (“caloré faller”, no) que alguns
aprofitaran per posar-se la desitjada mànega curta i menjar-se la ona mentre
s’enlairen els catxirulos.
ABRIL 24
Abril rima amb mil, ja se sap. Doncs aquest mes d’abril va ben rimat. A
començaments de mes i encara amb el record de la mona passant per la gola
vindrà un oratge fresquet, que no fred, arribaran núvols i començaran a
descarregar d’una manera tímida, com si el s núvols no saberen que ací estan en
el país que no sap ploure.
Cap a mitjans de mes eixos núvols es faran forts apegats a les serralades,
menjant-se-les, ocultant-les. Deixaran la terra ben assaonada amb eixis gotes
grosses que han fet famós el refrany de la rima de mil. Així acabarà el mes,
nuvolades, tros, tempestes, clarianes, moviments de vaivé.
MAIG 2024
Maig és el mes que mostra l’estiu, potser ens dirà com ve l’estiu. Hi ha
vegades que no permet llevar corfolls de roba (allò del “40 de mayo”) i n’hi ha
que, sobtadament, se n’ha d’anar tot fora.
Començarà el mes calmat, pausat, tranquil amb algun ruixat residual que
venia del mes anterior, poca cosa i cap a les serralades que atrauen les
tempestes. Després vindrà la calor, suportable i, fins i tot, desitjada que
acabarà rebentant amb una ponentada cap a la tercera setmana. La resta dels
dies, “plans” com els personatges dels llibres de cavalleria.
Però a traure’ns de l’ensopiment vindrà el cavaller de blanc, el nostre
Tirant, personatge redó, armat de cavaller, pujat al cavall i amb la penyora de
la Carmesina. No serà un canvi dràstic, però s’agrairà i trencarà amb la
mansuetud i la posterior ponentada. El cavaller de blanc obrirà les finestres
perquè entre l’aire, a ell li ho haurem d’agrair.
JUNY 2024
Juny sí que té la porta i la clau de l’estiu, l’entrada serà discreta,
sense fer soroll, caloreta bona per a les tomaqueres i les solanàcies en
general. Llum del nostre Sorolla. Si algú té una sorollera, ja podrà veure el
fruit si és que els insectes han pol·linitzat els arbres.
A començaments del mes hi haurà qui renegue per no poder anar a la platja a
prendre el sol, sol d’estiu, s’entén. A la vora de la mar el llevantet, fins i
tot serà fresquet. Algunes colles de núvols adolescents es passejaran pel cel
mentre trien el lloc on madurar, on poder condensar-se i tornar a la terra a
reiniciar el cicle.
Sembla que a la segona setmana els núvols entraran amb més força, nuvolades
majors d’edat que entraran com si s’estigueren manifestant pel cel. El golf de
València serà un dels llocs elegits per a la condensació i posterior
precipitació. L’aigua no se n’eixirà dels barrancs ni taparà els ulls dels
ponts, però una remulladeta abans d’entrar l’estiu com una estampida de
rinoceronts, va bé, va molt bé.
Després quedaran uns dies fresquets i, finalment, la calor, la que tots
temem, la que torra tomaques i bada les pedres.
JULIOL 2024
Juliol és un mes canicular (canis maior dels romans, Sírius per a
nosaltres) i farà calor, i tanta que en farà. Tot i això, caldrà matisar.
El mes començarà amb calor, però com que venim d’un final de juny calentet,
no ens adonem, ja estem immersos a la boca del llop. Res que no siga típic i
tòpic del mes de juliol. Enguany, cap a meitat del mes, sembla que vol
escapar-se alguna tronada d’estiu, d’aquelles curtes i imprevisibles,
sorolloses i intenses. És el moment ideal per a trobar-se amb la terra i
inspirar aquella olor que fa l’ozó, una oloreta tel·lúrica i atàvica que ens fa
tornar a llocs i moments de memòria infinita.
Al nostre territori, o almenys a les zones més costaneres no s’albira cap
onada de calor, en tot cas, alguna apaivagada per la influència de la mar, que
si no tinguera l’aigua tan calenta, esmorteiria molt més les calorades
intenses. Mes de calor, potser “tormentós”, però no turmentós.
AGOST 2024
Els primers dies, encara caniculars, es presentaran calorosos (per a dir
això no calia recórrer a l’oracle). Però entre les anades i les tornades hi ha
una discrepància. Les que tornen marquen un mes avorrit, calorós, pesat i
bascós. Lamentablement ja ens hem acostumat a eixa monotonia, a eixa classe
d’estiu, governat per unes quantes onades de calor.
En canvi, les anades marquen entre la segona i tercera setmana moviment de
núvols i vent de llevant. Si veiem el registre històric, el que marquen les
anades era més “normal”, les tornades mostren el que darrerament vivim a
l’estiu. El 23 ha tingut dues llunes plenes al mes d’agost, el 24 tindrem dues
minves.
A veure, no faré ara un panegíric a favor de les minves (agradar-me,
m’agraden), però sembla que la senyora de la nit hi té molt a dir.
L’agricultura està molt pendent de les llunes, les sembrades, les plantades,
fins i tot les collites depenen de les llunes; un arbre o una canya es talla en
una determinada lluna de l’any si no volem que es corquen. La neu vol quallar
en minva. A veure, m’agrada que hi haja dues minves. Així, ni que siga
metafòricament, entre la lluna que creix (12 d’agost) i l’última que minva (26
d’agost) pot haver-hi moviment. Casualment és el que diuen les anades.
SETEMBRE 2024
Novament hi ha discrepància entre les anades i les tornades, també hi ha,
però, una coincidència: el mes comença i acaba en minva, menys marcat que a
l’agost.
Les oronetes, enfiladetes al fil de la llum, encaradetes a la mar, parlaven
del canvi de l’oratge. Però com que jo no conec el llenguatge “oronet” li ho he
hagut de preguntar de nit a l’òliba: «diuen que el mes començarà calorós, però prompte vindran
grans nuvolades que taparan totes les serres i en deixaran caure una de ben
bona». Qui puc ser jo per dir que les oronetes no saben res de l’oratge?
Després de les
tempestes hi haurà calor, però no tanta com diran les dones i els hòmens de
l’oratge. A veure, calor, sí; però res que amb un parell de cerveses no es puga
contraposar.
El mes acabarà
amb calor, però del mes de setembre, amb un sol tombat, una calor tangent i els
rajos debilitats per la posició de la Terra, ubicació tardorenca.
OCTUBRE 2024
Octubre és molt
bon mes per a anar a la serra a practicar l’esport de caçadors de bolets; tot i
això, les últimes calors del mes de setembre i les primeres del mes d’octubre
han assecat la terra, els micelis han buscat recer i els pocs bolets que havien
tet el capell, se n’han penedit. A veure, boletaires, en collirem, però més
endavant.
Entre anades i
tornades torna a haver-hi antagonismes. Les primeres mostren un mes ben humit,
amb grans temporals que venen de la mar (de gregal o de llevant), amb una
davallada important de les temperatures. Les tornades són més vulgars, més
ensopides, més insulses. Pretenen que siga un mes pastoset i àrid. Esperem que
les anades marquen tendència i, a partir del dia 10 comencen a entrar núvols,
que abaixen les temperatures i que comence la festa. Primer entraran nuvolets
decoratius i, a poc a poc ho cobriran tot i hi haurà temporals que ompliran les
nostres reserves d’aigua, els rius abocaran alegria per on passen (tot i que
poden pegar algun esglai). Collirem bolets al novembre, moltes vegades ho he
fet amb la música de la fira (d’Ontinyent) a l’ambient.
NOVEMBRE 2024
Vol aquest mes
ser som els antics, si més no, pretén intentar-ho. el mes comença amb la lluna
nova i acaba amb el final de la minva, la lluna mostrarà totes les cares sense
que sobre res. Així, les nits de les primera setmana seran fosques i fredes, o
fresques, segons el termòstat de cada persona. Hi haurà ruixats dispersos, res
altament organitzat.
A mitjan mes
desapareixeran les nuvolades i es deixarà caure el fred, a plom, amb la lluna
buscant el ple al cel i l’anticicló abraçant tota la nostra península. A
Ontinyent, que hi ha fira, la gen no durà la roba d’abric al braç, faran la
seua funció ben apegats al cos.
A veure, hi ha
fred per a tot el mes, però és molt més marcat entre la segona i tercera
setmana. D’aigua, ja ho he dit, poca.
DESEMBRE 2024
Dues llunes noves
emmarquen el mes. Desembre començarà amb l’anticicló dominant el cel i amb nits
fredes; els dies, amb el sol de gaidó, mantindrà el fred però apaivagat per la
tebior dels rajos solars.
Cap a meitat del
mes s’accentuarà el fred i l’arribada d’un temporalet pot fer arribar la neu a
les terres altes i les serralades habituals. Bé, no cal fer-se massa il·lusions
amb la neu, hi ha pocs senyals, però menys, seria res, o millor dit, cap
senyal. De fre, ja ho he dit sí que en tindrem, més que en els dies precedents
els quals han sigut molt “sompos” que, segons la primera accepció del
diccionari «no té vigor, ni gràcia que és avorrit».
Pot ser un mes
del calendari avorrit? I tant, ja ho veieu, mig mes de desembre sompo.
