L’ÒLIBA 2023

 

Tindre casa ha estat una necessitat ancestral, la humanitat sempre ha buscat un aixopluc, com altres bestioles que ens acompanyen en esta aventura anomenada vida. Coves, cabanes, iglús, barraques, castells, masies o cases intel·ligents. Hom es troba a gust a sa casa, la tenim feta a la nostra mida, al nostre gust, satisfà les nostres necessitats.

Quan eixim de casa nostra, ja no estem a casa? La primera casa que tenim és la Terra, en totes les seues dimensions. De vegades es mostra amable i, altres no tant, per això necessitem una altra “casa” que tenim com a pròpia. De cases, en podem tindre més d’una, podem canviar-nos segons les necessitats; de terra, no en tenim una altra.

Les persones, la humanitat, des de la nostra perspectiva temporal tan curta, de vegades oblidem que fa 4.500 milions d’anys que la Terra ha lluitat per ser l’aixopluc de la vida, de la més diversa vida. Hi ha hagut daltabaixos, i de ben forts. Extincions quasi absolutes, i a tornar a començar. Això ha ocorregut unes quantes vegades al llarg de l’existència de la Terra. Per a la nostra desgràcia assistim en directe a una d’eixes extincions. Aquesta vegada és la nostra mà la que fa estralls. Volem tota la Terra per a nosaltres, com la nostra casa, de la qual tenim clau. De la Terra, no en tenim, però ens volem acomodar com si ho fora. I els altres éssers vius?

No cal posar-se apocalíptic, això és de pel·lícules, sèries de segona fila i premsa cridanera. La realitat és molt més cruel perquè només veiem el gel que es veu per damunt de l’aigua. Mentre ens sentim còmodes a les nostres cases, amb llum i gas (sotmesos a estranyes i incòmodes conjuntures) tot sembla anar bé, encara que bé no vaja.

El 2022 sembla ser un d’aquells anys en què la Terra (i les conjuntures) s’ha posat exigent; recordarem l’any per la sequera i els incendis. Hem vist els fons dels embassaments i dels rius. En descobrir-se els fons hi ha sorpreses: un campament de l’exèrcit romà a Ourense,  les pedres de la fam a Alemanya, un conjunt megalític a Extremadura o pobles sencers que, en omplir-se d’aigua, queden inundats i desapareguts. Però a casa nostra ha sigut un any passat per aigua, han brollat totes les fonts de tots els termes i els rius, fins i tot a l’estiu, porten aigua.

Al remat, ha arribat l’estiu, un estiu monòton, calorós, bascós i poc entretingut meteorològicament parlant. L’any que ve, si fem cas de les observacions, veurem caure l’aigua del cel en comptades ocasions. Altres anys hi havia molt a observar, molt a dir; enguany, no. Voldria estar en l’error, en un gran error. A veure, ho vaig dir el primer any que feia aquest joc de previsions. No he perdut mai eixa perspectiva perquè és un joc totalment acientífic i l’únic objectiu és passar-ho bé en l’observació, saludar la meua amiga l’òliba i compartir el joc. En el joc de l’any passat alguna cosa vaig atinar, casualitat o atzar. Ho he de dir, enguany he estat a punt de deixar-ho córrer de tan avorrida com era l’observació; tots els dies eren iguals, el tòpic del dia de la marmota, però bé, m’he fet endavant.

Recorde ara que l’estiu del 2021 va ser “fresquet”, la confirmació em va vindre un dia que veia l’oratge a A Punt i van posar una gràfica de temperatures dels estius dels anys anteriors al 22. Efectivament, l’estiu del 21 va ser molt més fresc. Recorde que la majoria de dies les muntanyes del litoral tenien capell, enguany han aparegut fora de comptes.

 

 

GENER 2023

                     El mes de gener és com el dijous de l’hivern, el rovell del fred. N’hauria de fer, de fred, però no pareix que en farà molt. A veure, no vol dir que anirem amb mànega curta, ans al contrari, haurem de dur bon abric al carrer i al llit. Ara bé, en les hores centrals del dia se sentirà l’amabilitat del sol a la pell, aquell solet que busquen els gats i el que sembla que ens acarona la cara. Algú es llevarà corfolls de damunt a ple migdia. De pluja, poca o, en tot cas, quasi testimonial. Entre la segona i tercera setmana del mes, és a dir, el rovell del rovell, podria moure alguna llevantada vergonyosa i banyar part del nostre territori.

 

FEBRER 2023

                     Qui haja anat a Bocairent en les festes dedicades a Sant Blai, pot imaginar-se com ha canviat l’oratge de fa 50 anys a ara. De fred, clar que en farà, però abans et quedaves carpit en un cantó i somiaves viure dins d’una estufa. Deixarem que siga la candelària qui ens presente la resta de l’any, ja sabeu, si plora... si riu... ja veurem què fa. En la meua acientífica observació em trobe com Jordi de Sant Jordi, el nostre poeta medieval d’origen morisc: “desert d’amics, de bens e de senyor”. Jo estic “desert de núvols, de pardalets i de vents”. Algun ruixat a primeries de mes pels llocs habituals de pluja, però de temporal, res de res. Hivern sec, com els deserts de gel.

 

MARÇ 2023

                     La Terra, en el seu periple astronòmic, comença a rebre la calidesa del sol, això en diuen primavera, és el mes que abandona l’hivern i el que fa de porta de la primavera. Com que l’hivern ha estat sec, aquest mes ens vol portar aigua, li costarà, però acabarà portant-ne.

                     Començarà fent caloreta, bones perspectives per a les festes falleres; els més agosarats acudiran a la vora de la mar, a rebre el sol, amb coneixement. Demanarem als efluvis atmosfèrics que l’oratge deixe fer la festa i, després, vindrà l’aigua, un bon temporal de gregal. A genollons l’esperem.

 

ABRIL 2023

                     Sembla que l’estiu d’enguany pega encara cabotades a la primavera de l’any que ve. La Pasqua arriba enguany prompte, fruit de la lluna plena com sempre, la de després de l’equinocci de primavera, el 20 de març, la lluna el dia 5 d’abril. Els xiquets poden esperar el dia de Pasqua tranquils si és que volen volar el catxirulo, o millor dit, si és que saben què és un catxirulo. A veure, els espavilats i espavilades, cal fer una aplicació del mòbil que vole un catxirulo? No, em sembla més divertit volar-lo en el camp.

                     De dies radiants, en tindrem molts, però de pluja, encara que si plou a l’abril cada gota val per mil, poca cosa, haurien de valdre per deu mil o més perquè anirem curts d’aigua.

 

 

 

MAIG 2023

                     Segueix el bon oratge, els amants del sol no voldran esperar al 40 de maig, ni al 15. Si volem veure ploure ens haurem de posar un vídeo antic, d’aquells que guardem al mòbil. Mira que voldria enganyar-me!

                     Tot i això, cap a mitjan mes farà una miqueta de frescoreta, un record que maig és un mes de primavera, que el sol, si vol mostrar la seua tirania, haurà d’esperar

 

JUNY 2023

L’any, atmosfèricament, és ben avorrit; les observacions oliberes ja mostraven eixa monotonia, el famós dia de la marmota. Juny, llevat d’alguna nuvoladeta a començaments de mes, no porta més que sol i calor. Ens acovardirem de tanta mansuetud atmosfèrica.

 

JUIOL 2023

                     Què hem d’esperar del mes de juliol: calor, i de la bona; ara bé, cap a finals de mes, tempestes fortes o molt fortes. Hem tingut dos anys seguits l’anomenat esclafit sec. Enguany, al festival de la medusa a Cullera va acabar amb tragèdia. Bé, esperem que siguen tronades d’estiu, que sempre n’hi ha hagut; ara bé, si l’atmosfera s’ha carregat de calor en els mesos precedents, és fàcil que rebente en algun moment.

                     Potser és el moment de fer un incís, un parèntesi. Sempre s’ha tingut en compte el mes d’agost per tal de fer aquestes prediccions; també he llegit que hi ha qui ho fa tenint en compte els dies del mes de gener. Bé, siga com siga, potser hauríem de tindre en compte els canvis climàtics al llarg del temps. Així, es diu “canícula” el període de temps en què fa més calor. Es diu així per una constel·lació que els romans anomenaven “Canis Major” (gossa major), en aquesta constel·lació hi ha una estrelleta anomenada “Canicula” (gosseta) pels romans. Es grecs l’anomenaven “Sirius”. Aquesta estrelleta, al mes d’agost, eixia just abans del sol i es pensava que feia augmentar la calor, per això es parlava de dies caniculars. Resulta que en l’actualitat, si volem veure Sirius just abans que isca el sol, cal anar al mes de setembre.

                     Pel que s’ha dit, caldria canviar els dies d’observació? O, simplement, enguany hi ha hagut l’estiu que hi ha hagut i ens haurem d’aguantar amb el que es preveu.

 

AGOST 2023

                     Els primers dies, com ja s’ha dit, caniculars, de llibre, calor d’estiu. La segona quinzena, després de la Mare de Déu Gitada (prepara la flassada), l’atmosfera s’anima, com correspons a un mes d’agost regular. Els núvols correran per tot el territori i l’aigua ens visitarà sense donar moltes pistes d’on caurà. Són tronades habituals a finals del mes d’agost, bona època perquè la serra vaja despertant els micelis, ara bé, cal esperar el mes de setembre perquè refesque i humisca la terra, si volem collir bolets a finals de setembre o primeries d’octubre.

 

 

SETEMBRE 2023

                     La primera setmana refrescarà, caldrà posar-se, a la nit, alguna manegueta al cos i una manteta al llit. L’estiu se’n va de vacances. Sembla que la segona setmana del mes ve humida, per primera vegada en tot l’estiu, el dia de l’observació, el Montgó s’ha posat capell. Un trenet de núvols es dirigien cap a la mítica muntanya de la Marina Alta empesos per vent de recorregut marítim. A més de la Marina, també cal esperar ruixats per les comarques centrals del País Valencià, ja que, a poc a poc, la resta de muntanyes, com ara el Montdúver, han anat cobrint-se el cap amb un barret vaporós.

                     El mes vol acabar, altra vegada, recobrant la calor que s’havia perdut a causa del temporal.

 

OCTUBRE 2023

                     Octubre vol se una extensió de setembre, però no, la segona setmana tallarà de soca-rel la monotonia. Una dana cobrirà de núvols tot el territori, almenys la part central, el golf de València. En algun lloc d’eixe extens territori descarregarà l’aigua com a casa nostra sol ocórrer, és a dir, sense coneixement.

                     Les nits aportaran frescor. A poc a poc, el fred anirà ocupant el lloc que li correspon i trobarem acollidores les nostres cases ()no oblidem que el carrer també és acollidor)

 

NOVEMBRE 2023

                     D’un temps ençà, és fàcil veure la gent anar a la fira d’Ontinyent amb mànega curta a ple migdia. El 2023 sembla que serà un d’eixos anys. Entre el 10 i el 20 del mes farà una miqueta més de frescor; de nit en farà a tota hora. Mal assumpte per als boletaires, si, damunt, fa quatre ventolades, com sembla que farà, s’acaba la temporada. Ara bé, a Castelló, a les serres, vull dir, no sabran què fer d’ells.

 

DESEMBRE 2023

                     Ja ve el fred, usarem els diferents sistemes de calefacció per tal de condicionar les cases. Els núvols, de decoració. Potser vindran un parell de temporalets, així, en diminutiu, per les comarques centrals del nostre territori. Potser en les comarques més humides en tinguen dos.

                     No he nomenat la paraula “neu” en tota la predicció perquè no se’n veu ni una volva. Potser els cims més alts s’enfarinen. Poca cosa, com tot l’any, poca cosa.