miércoles, 1 de enero de 2025

 

ÒLIBA 2025



No seré jo qui negue el canvi climàtic i que, a més, aquest tinga un origen antropogènic, que el té. És òbvia la marca que deixem les persones en la natura; des de l’antiguitat s’ha tractat de “dominar” la natura cosa que és una arrogància estúpida. Quan la natura diu que va, l’ésser humà, per molt desenvolupat que estiga, no té res a fer. El que per a nosaltres són catàstrofes, per a la Terra són picoretes o un esternut: terratrèmols, erupcions volcàniques, diluvis o col·lisions de grans meteorits sobre la superfície terrestre, tant se’n fa. L’any passat va ocórrer la pitjor desgràcia per inundacions al sud de la ciutat de València, el nostre cor està amb les persones que la van patir i la nostra ràbia sobre les que xuplaven caps de gamba mentre la gent s’ofegava (Mazón, dimissió!!). La voluntat i les bones intencions humanes han impedit que la inundació arribara la ciutat de València amb l’anomenat “Plan Sur”. Va funcionar, sí però, i el “Plan Sur” per al sud de la capital? I els plans per a tantes i tantes zones inundables en tot el món? Les persones, amb la seua escassa perspectiva no veuen més enllà de cent, dos-cents o tres-cents anys, és a dir, ni un segon en temps geològic. Inundacions n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà i mentre les persones ocupem zones inundables i, fins i tot, les que no ho són, hi haurà desgràcies. Totes les cultures antigues tenen llegendes d’inundacions terrorífiques: el diluvi de la Bíblia, per exemple, o els relats de diluvis de les cultures precolombines.

Ens agrade o no, les persones, més que “dominar”, ens hauríem d’adaptar. Així ha ocorregut amb les persones que vivien a la sabana africana suportant un sol inclement, van haver de desenvolupar tota la melanina imaginable per poder suportar els rajos solars; en canvi, aquelles persones que es van haver d’amagar en les coves a causa del fred, van anar perdent, a poc a poc, la melanina i alguns van arribar, i encara arriben, a l’albinisme. En el món animal trobem les mateixes adaptacions, la mostra són alguns talpons albins que, a més, són cecs. Els esquimals han sabut adaptar-se al gel i la neu en un desert congelat, els beduïns en un desert abrasador, les persones nascudes a la selva han hagut d’aprendre a viure en un lloc tan carregat de vida. En qualsevol dels casos sempre en harmonia amb la natura. Això de “dominar” és una dèria produïda per la sobreabundància de diners: pistes d’esquí al desert, caps de golf on no creixen ni les botges, buscar una uniformitat de temperatura artificialment, càlida a l’hivern o freda a l’estiu o tantes accions en què pretenem que la natura s’adapte a nosaltres i no a l’inrevés. Sí que anem errats.

Recorde que, a finals de la dècada dels seixantes, el meu mestre don Roberto Tormo, ens ensenyava amb una vocació de mestre innegable i amb algunes idees i maneres d’ensenyar que hui podrien formar part dels programes educatius, bé, no ens hi posem que ens enviscarem. Quan ningú ho feia, ell apostava per la proximitat i, en tocar la geografia de serres, primer parlava de la Mariola, del Benicadell, de El Torrater, de la Solana; si parlava de rius, primer el Clariano, el que passava pel poble i acabava al Xúquer. Don Roberto podria haver anar a eixes cimeres del clima improductives on parlar del canvi climàtic és com parlar de l’oratge que farà demà per si cal mànega curta o llarga. El mestre ens va contar una història que parlava de l’harmonia amb la natura que no podré oblidar mai.

Hi havia un regne molt pròsper al qual la natura li havia regalat unes terres molt fèrtils, on creixia tot el que es volguera plantar: blat, oliveres, ceps, garroferes i tants arbres fruiters com es volguera: albercoquers, bresquilleres, pruneres, pomeres, figueres, etc.

Un dia van anar els llauradors del regne a parlar amb el rei per a presentar-li una queixa i és que els pardalets: xeus (teuladins), verderols, caderneres, gafarrons i altres pardalets els picaven molta fruita i se’n perdia molta a l’arbre mateix per eixa causa. El rei, mal aconsellat per alguns trapatroles, va oferir molts diners per cada paradalet que li portaren mort. Així, la gent es va tornar carabassa i va començar un extermini voraç fins que no en van deixar ni un. En arribar la collita d’aquell any, els llauradors omplien cabassos i cabassos de fruita perquè els pardalets no els n’havien picat cap. L’alegria no els va durar molt, ja que a l l’any següent es va perdre molta fruita perquè se la menjaven els cucs i altres insectes; era massa tard per a donar-se compte que els pardalets, a més de fruita, tenien un menú molt més ampli i carregat de proteïna. El següent any havien de menjar fruita verda si la volien provar. Prompte van enyorar els pardalets, que formaven més part del remei que de la malaltia, així, van enviar missatgers per tots els regnes veïns per tal de buscar pardalets per als seus camps.

Eixa lliçó d’harmonia ens la podríem aplicar a moltes coses i, per cert, sempre s’ha dit que la fruita picada pels pardalets és la més dolça; a nosaltres ens poden enganyar per la vista, als pardalets no.  

El nostre refranyer està carregat de sentències referides al clima i n’hi ha molts referits als mesos i la seua variabilitat: “ Si al gener hi ha flors, al maig hi haurà plors”, és a dir, que les flors al gener no són molt habituals i, si n’hi ha, tenen mal futur. Ara bé, la flor de l’ametler sempre és agosarada i mou amb els primers refilets de sol de l’any; bé, ja sap a què s’arrisca. En el llibre “Saviesa popular, recull de refranys i frases fetes” de l’amic Joan Lluís Sanchis Ferriols hi ha un excel·lent recull de refranys i és d’on, majoritàriament, trauré els refranys per a il·lustrar els mesos de l’any 2025.

 

GENER 2025

Al gener, tanca la porta i ompli el braser

Dir que farà fred al mes de gener sembla una obvietat, però això era abans, ara les obvietats no ho són tant. Ens arribarà una gelor de la plana central de la península ben forta, compte a l’agosarament dels ametlers de saba més líquida. Arribarà en forma de ponentada hivernal, és a dir, en forma de ventisca; sembla, no ho sé, que deu haver nevat en terres altes.

Gener amarat, mig any assegurat”. Cap a mitjans de mes els aires giraran i vindran de la nostra mar, la Mediterrània, això vol dir que plourà sobretot a les comarques centrals, on les muntanyes saluden amb vehemència tots els núvols que entren per la mar i els fan pagar un aranzel: la pluja.

Tant quan ploga com quan no ho faça, gener serà un mes molt humit, cosa que ens recorda el refranyer: “Massa pluja al gener, mala anyada sol fer”. A veure, llevat dels dies de pluja, el mes estarà emmarcat per un anticicló que proporcionarà bancs de boira i no una de normal, una que a Ontinyent es diu “boira pixona” perquè ho deixa tot xopat. Al  bosc de laurisilva es diu pluja horitzontal. Si alguna boirada coincideix amb el fred, veurem rosades blanques o gebrades, cosa que sempre és espectacular.

Resum del mes: fred de ponent, aigua de llevant i boira pixona.

 

FEBRER 2025

Gener abeurat, febrer gelat”.

Si això van observar els nostres avantpassats, qui soc jo per a contradir-los? Es veu que enguany l’hivern vol dir “ací estic” i, què hi ha més típic de l’hivern que el fred? Febrer, ubicat en el cor de l’hivern començarà carregat de fred, però sec, contràriament al que passava al gener; eixe fred és molt més perillós que l’humit. És el que fa gelades que deixa sems els arbres, sobretot els menys preparats. Espere enganyar-me.

En la part central del mes les serres s’encapellaran, retindran els núvols transportats per la corretja de llevant; afortunadament, ja no farà tant de fred, ja se sap: “Al febrer, un dia de sol i un altre al braser”. Els dies de brases, asseguts al voltant d’un tendur de bones faldes i una partideta de xamelo o parxís, o un bon llibre, una bona companyia o tot alhora. Els dies de solet, així, en diminutiu, sol d’hivern, tímid i agradable, el que busquen els gats i agraïm les persones. Ah! els gats són els millors buscadors de solet que hi ha.

 

 

 

MARÇ 2025

Març marcador, que de nit fa fred i de dia calor

No podem marcar el mes de març per un fenomen atmosfèric que el caracteritze, serà un mes de contrastos i varietat, el refrany ja assenyala l’ambigüitat. A començaments del mes notarem les primeres alenades del sol el qual ens demanarà que ens llevem corfolls de damunt, ara bé, no ens els deixem a casa perquè, a mesura que els rajos solars vagen perden verticalitat, es notarà de seguida que l’hivern encara no se n’ha anat. Cap a mitjan mes hi haurà entrada de núvols que faran capell a les serres, poca precipitació però humitat sí que n’hi haurà. Després vindran les típiques ventades falleres que enrotllen les banderetes i fan tremolar els festers per si cauen els monuments de fusta, cartró i suro blanc. A veure, bones notícies per a la festa, no caurà cap ninot empés pel vent, ni es banyaran però, de nit, caldrà afegir algun corfoll per a evitar els clàssics refredats fallers; bé, ja ho sabem, qui vol lluir, ha de patir.

El mes acabarà tranquil, amb el sol reclamant el seu reialme, somrient cada vegada més:  Març marcer, sol carasser”.

 

ABRIL 2025

Fins que la lluna d’abril no haja passat, no dones abril per acabat

Abril és el mes primaveral per excel·lència, abril és verd, verd cridaner de fulla tendra, és el mes que et sorprèn amb l’ou de la mona de pasqua a la mà a punt de dir: “Ací em pica, ací em cou, per ací em menge la mona i ací et trenque l’ou”, i, de seguida, se sent un tro que es passeja per barrancs i cims, per gorges i avencs i, sense més avís, comencen a caure gotes grosses (com de deu duros que dèiem) que banyen la terra amb rapidesa i fan enlairar l’ozó, eixe O3 tan agradable quan entra per les fosses nassals.

A veure, de pluja, O3 i caragols, poca cosa. Sí que vindran nuvolades sobretot de ponent i, de ponent, ni gent, ni vent. Sí que hi haurà canvis de vent cap a mitjan mes que augmentaran la humitat relativa de l’aire, però poca precipitació si és que n’hi ha.

A les nits encara caldrà la flassada al llit i una jaqueta per  a anar pel carrer. Ho deia el refrany del principi i és que la lluna d’abril acaba en maig!

 

MAIG 2025

Ni una flor fa maig, ni una gota fa raig”.

Maig, com que encara carrega amb la lluna d’abril, començarà fresquet i humit, però poc banyat per la pluja. El cor del mes convidarà a l’alegria que transmet el sol que vol anunciar la seua arribada definitiva, però serà això, només un anunci. Cap a la tercera setmana mouran els núvols de procedència marítima que voldran travessar el mur de sentinelles de la Safor: el Montdúver, el circ, la serra de Barx i altres muntanyes que demanen la identificació a eixes tropes de vapor d’aigua. Alguns núvols es troben retinguts en dependències de les serres i comencen a plorar, regaran les comarques litorals de sempre i alguns núvols agosarats aniran cap a la Vall d’Albaida, el Comtat o l’Alcoià. A les Riberes els arribarà algun arruixó. El mes acabarà amb una sensació de frescoreta que ja no esperàvem, cosa que proclama la dita castellana: “Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo”. Doncs això, qui vulga llevar-se’l, que se’l lleve; de fet, Tarsan no se’l posava mai.

 

JUNY 2025

        El juny diu al juliol, jo ja he plogut, fes tu bon sol”

Quan les observacions evidencien el que no és habitual, costa de creure. Aquestes, les observacions, parlen d’un mes més fresquet del normal i amb algunes precipitacions; per tant, segueix la tònica de l’any humit que se’ns presenta. Un juny plujós no era molt bona notícia per als conreus de blat, “al juny, la falç al puny”, era el mes de la sega i un bancal fangós era mal de segar a més es podien fer malbé les espigues del blat, cosa per la qual no eren molt ben rebudes i el refranyer ho fa patent: “Aigües de juny, mal solen dur”. A veure, hi haurà ball de tempestes en la primera part del mes, però no seran fortes, arruixaran el territori però no faran mal ni a collites, ni a les persones. La segona meitat del mes vol refrescar i aportar les últimes tempestes; ara bé, amb els solstici passat, el sol no estarà per a molts romanços, haurà posat la seua bandera dalt del Montdúver i posarà les coses climàtiques en el seu lloc.

 

JULIOL 2025

A juliol, els temporals a la posta de sol

Tranquils i tranquil·les, farà calor i, a mitjan mes, calor canicular de llibre. Qui vulga anar a la platja (amb protecció per a la pell, clar) que vaja a gaudir d’aquell entreteniment que entreté a qui entreté. Ho deia la meua sogra: “Amb el que tinc, m’entretinc”. Però el refrany que iniciava el mes s’acomplirà. A Ontinyent hi ha una ermita, Sant Esteve, que la van posar al cim més alt des d’on venien les tronades més potents i malfactores. En el seu temps, com totes les ermites, tenien ermità que feia una foguera totes les nits com a senyal que feia la seua feina. Víctor Català (Caterina Albert) també ens situa “Solitud” en un ambient d’ermites i moltes més coses. Bé, aquelles tronades d’estiu comencen, ben avançada la vesprada, amb un nuvolot que trau el nas per darrere de la serra; el cumulonimbus va creixent, s’eixampla tridimensionalment i rebenta sobre la piscina, la platja o berenant en un baret.

Tot i que farà bona cosa de calor, eixos ruixats calmaran l’atmosfera i faran algunes nits caniculars més suportables. Ona de calor? No, no se’n veu cap. Quan faça calor de la bona ens queixarem, com tots els estius. La solució és fàcil, una bona ombra, una botija d’aigua fresca amb unes gotetes de cassalla i estar-se quiet. És millor remei que rebentar el medi ambient amb l’aire condicionat.

 

AGOST 2025

Aigua agostenca, oliva tendra

No rima, però s’aproxima. És cert que les olives agraeixen cosa de no dir eixes pluges estiuenques, de veure-les pansides a tendres i guapes hi ha molta diferència. La primera part del mes sembla que serà dogmàtica, és a dir, canicular, bona cosa de calor que maleirem si estem treballant. Ara bé, “A la mare de Déu gità, prepara la flassà”. És també un tòpic que en el mes d’agost hi ha un punt d’inflexió que ens recorda que, encara que “a l’estiu tot el mon viu”, a la tardor, també, i més fresquet. Durant la primera part del mes ens caurà la calor a plom, fins i tot alguns dies de calitja amb la mala visibilitat que això provoca; ara bé, arran del canvi hi haurà tronades a les comarques litorals i prelitorals; les nits seran més fresquetes i suportables que les caniculars. Les tempestes vindran de qualsevol lloc com bé diu el refrany: “Si Déu no vol, els sants no poden i, si Déu vol, de tots els aires plou”.

 

SETEMBRE 2025

Setembre asseca la font o s’enduu el pont

Comença setembre espolsant-se la calor del mes precedent, però no se’n pot desempallegar del tot, el sol encara se sent el rei del cel, tot i que, a poc a poc, estols de núvols procedents de la mar aniran cobrint la volta del cel. Primer, el sol enfadat, només es deixarà veure entre núvol i núvol, ullades que diem, i després el taparan del tot.

De mitjan mes endavant arribaran els canvis, primer per la part més septentrional del territori i, després, ocuparà la part central. El sud, com altres vegades, s’escaparà d’aquestes pertorbacions atmosfèriques.

Esperem que eixes precipitacions siguen profitoses i que aporten la mostra d’una tardor humida que fan tant de bon goig als malalts de bolets. Quan passegem per la serra humida l’ozó té una altra olor, hi ha, a més de la terra, material vegetal en descomposició que mai fa mala olor. Qui haja fet compost en un racó del camp ho sap ben bé.

 

OCTUBRE 2025

Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit

El 2025 vol ser fidel a aquest refrany i, cap a finals de mes, vindrà una frescor que els deixarà baix taula. Cada vegada hi ha més insectes que troben bon recer en les nostres contrades. Nosaltres tenim els nostres aliats: pardalets, dragonets, rat-penats i altres animalons que han de menjar i troben en els insectes un autoservei de cinc estrelles. El problema és que l’oratge i condicions ambientals actuals atrauen més insectes que depredadors. Deixar-ho tot en mans de la química és una opció, però la que ofereix la naturalesa és molt millor.

Octubre vol ploure a la segona meitat avançada del mes; primer amb boires costaneres i, després, ajudades pel llevant i el gregal, entraran bones nuvolades que remullaran les serres, les valls i les planes. Els micelis estaran nerviosets de veure que la pluja tarda a arribar però, en mullar la terra, faran moure els bolets al novembre.

Llevat dels dies que plourà, l’oratge serà amable, això no vol dir calor, vol dir que el sol acudirà a la seua cita diària, l’arribada de nuvolositat i l’escassa incidència dels rajos solars, farà que els insectes rebenten de fred.

 

NOVEMBRE 2025

De tots Sants a Sant Andreu, vents o pluges; pluges o vents”.

També he trobat el refrany que es pot adir al pronòstic fruit de les observacions. I, a més d’eixos dos factors meteorològics, també caldrà afegir el fred.

Hi haurà, sí o sí, moltíssima humitat en l’ambient fruit de vents marítims, els quals, en algunes ocasions arrossegaran nuvolositat i precipitació. Això arribarà fins on arribe la corretja transportadora de vent. Les comarques litorals no es llevaran de damunt eixa sensació per més corfolls de roba que es posen. Per a eixugar la roba caldrà entrar-la a casa o, si es compta amb una eixugadora, aprofitar-se’n de la tecnologia. Veurem molts núvols pel cel tot el mes, al principi no aportaran pluja però, al ramat, hi haurà un oratge molt canviant i incert que desembocarà, a final de mes, en la sensació de fred.

 

DESEMBRE 2025

A Nadal, al foc, a Pasqua, al joc”.

El mes començarà tranquil però mantenint la frescor que li ha transmés novembre, llevat d’això, hi haurà poca activitat atmosfèrica destacable. Així, qui vulga aprofitar els dies festius de començament de mes, haurà de comptar amb la roba d’abric. Segur que a les comarques litorals no se sentirà tant, però a l’interior, si som gent simpàtica que sempre duem el somriure a la boca, ens podem quedar així, erts, fins que algun sistema de calefacció ens retorne el gest.

De València fins a les Marines, afegint comarques centrals de l’interior, poden tindre un episodi de pluges moderades, si s’accentuara el fred, podríem veure volves de neu pel cim de les muntanyes.

El final de mes i de l’any es mostra poc actiu quant a fenòmens meteorològics. Alguns indicis em fan pensar que tornarà el fred. Millor que faça fred perquè: “Si per Nadal fa estiu, a Pasqua, prop del caliu”.

lunes, 1 de enero de 2024

 

ÒLIBA 2024



 

No soc gens aficionat a les arts endevinatòries, sempre he posat el muscle al costat de la ciència com ho feia en nostre savi medieval Ramon Llull: astronomia, sí; astrologia, no. Sempre al costat d’allò tangible, la seua Art atenyia a tots els àmbits de la saviesa humana. El seu propòsit, això sí, era utòpic, que no impossible. Sobre la tolerància, Jesús Tuson en va parlar[1] amb molt de trellat i proposava amor a les diferències; així, entre les persones hi ha motius per a tot.

Si algú es diverteix, o creu o s’apuntala en alguna creença, cal respectar-ho tot mentre no vinga amb algun pla messiànic per a salvar-nos de l’error en què la resta viuen. Si algú creu que han de vindre els extraterrestres a salvar-lo de no se sap què, doncs bé, tant se’m fa. Si algú espera el carro de foc travessant el cel i un judici final, doncs, bé, que busque bons advocats. Des de l’antiguitat hi ha un munt de “misteris” sense resoldre i hi ha qui viu d’això, de repassar misteris i no resoldre’n cap. Cada vegada, més misteris, més extraterrestres i més foc a l’avern. Si algú m’ho pregunta, li ho diré. Preferisc posar-me a la vora del nas un bri d’alfàbega, de romer, de pebrella, d’herba-sana o de timó. També preferisc que m’òmpliga el nas l’aroma d’un bon bolet, un lactarius deliciosus, per exemple. A la boca un bon mos de menjars plans i tradicionals, a les orelles una bona música o paraules de vellut o refilets d’ocells menuts: a la vista, una vall verda i blanca serpentejada per un riu i, al tacte, la pell de l’estimada. Me n’aniré a l’infern? De cap de les maneres, ja ho deia ben clarament un antic poema arabigoandalusí:

Oh! Gent d'al-Andalus

que bé que viviu!

Aigua, ombra, rius i arbres.

La vostra casa

és el paradís de l'eternitat.

Si jo triara, no ho dubtaria.

No tingueu por d'anar a l'infern:

a qui ja viu al paradís

no se'l pot castigar.

 

El cas és que enguany m’he adonat d’un fet curiós. En explicar-lo, algú em dirà que això és numerologia. De números sí que va la cosa, tant se’m fa, m’ha fet gràcia i punt.

De xiquet em van ensenyar a l’escola a comprovar les operacions matemàtiques amb la prova del 9, en la qual, el 9 equivalia a 0 perquè mai sumava. Així, el número 522 era igual a 0 perquè 5+2+2=9 i, per tant, 0. 57= 5+7=12 (1+2)=3. De vegades jugue a reduir números a la mínima expressió. Per exemple, quan em trobe en un embús a l’autovia em pose a reduir el número de les matrícules dels cotxes del meu voltant i sempre busque algun número (natural o sumat) que simplifique l’operació. Per què dic açò?

Em prenc les “cabanyoles” com un entreteniment d’observació i un joc de projecció o previsió. Hi ha les “anades” que són els 12 primers dies del mes d’agost que correspondran a un mes començant per agost. Després hi ha les tornades que corresponen als 12 següents dies del mes d’agost però en sentit contrari, és a dir, el dia 12 d’agost correspon a juliol i el dia 13,comptant endarrere, també fins arribar al 24 que torna a ser agost. Doncs bé, mirant els resultats d’anades i tornada juntes (sempre s’ha dit que les tornades són més segures que les anades) em vaig trobar aquest fet curiós:

 

Anades

tornades

suma

Número reduït

1 agost

24 agost

25

7

2 setembre

23 setembre

25

7

3 octubre

22 octubre

25

7

4 novembre

21 novembre

25

7

5 desembre

20 desembre

25

7

6 gener

19 gener

25

7

7 febrer

18 febrer

25

7

8 març

17 març

25

7

9 abril

16 abril

25

7

10 maig

15 maig

25

7

11 juny

14 juny

25

7

12 juliol

13 juliol

25

7

 

Resulta un fet curiós que algú, en veure la coincidència, dirà que el número 7 és màgic i no sé quants romanços més. El número màgic és el que hi ha al dècim premiat amb la grossa de Nadal. Se sumen com se sumen els números sempre donen 7 com a resultat. Per exemple agost: 1+2+4=7 / 1+24=25, 2+5=7. Ja està, poca cosa més a dir que la gràcia de la coincidència.

Feta la carta de presentació, comence a exposar el que el meu entreteniment ha vist a través d’un oracle casolà sense sacerdotesses ni escolans d’amén que voltegen les seues faldes.

 

GENER 2024

El mes de gener comença ensopit, tot s’apaga, diuen, i gener ve sompet com el final de desembre de 2023, insípid. Però eixe arrossegament de cuc arcaic s’acaba a la segona setmana del mes. Mourà el llevant i un tren de tempestes arruixarà tot el territori, aigua beneïda. Ah! De fred, també en tindrem, cal no oblidar, malgrat l’arrossegament, que estem a l’hivern. Clar, com que darrerament estem acostumats a uns hiverns suaus, ens sorprendrà el fred, eixe fred que, en tocar la cara, ens deixa la pell erta i tesa; la sang puja a sufocar la hipotèrmia i ens deixa la punta del nas roja com un senyal d’avis de perill.

Compte, doncs, perquè en arribar la tercera setmana podria haver-hi una conjunció atmosfèrica: llevant, núvols i fred. Podria esdevenir-se l’alquímia, la barreja, la metamorfosi: la neu. Recorde quan, de menut, mirava a través de la finestra de casa les volves grans, enormes, que queien quasi ingràvides i silencioses, boniques i atractives. Una cortina de volves que després, inútilment, tracten d’imitar les cortines de les dutxes. Bé, per a la tristesa dels xiquets, xiquetes i grandots, la neu només quallarà a les muntanyes, ja que la lluna no està en la posició ideal perquè qualle la neu. Gaudim de l’espectacle efímer d’una nevada.

Aquest temporal també deixarà aigua a les zones menys elevades, les tradicionals terres costaneres del sud del golf de València i del nord marítim d’Alacant.

 

FEBRER 2024

Febrer és un mes de transició, una corretja curta que només té 28 dies, enguany, per dur la contra, 29. Entre el papa Gregori i els emperadors romans es van fer un embolic que aquest apèndix resol com pot. De vegades també és divertit: els ametlers, que ja s’havien carregat de flors al gener, ara bufen les gemes de totes les branquetes, les fulles volen guaitar la intempèrie per tal de protegir les flors sortudes que han estat pol·linitzades per uns insectes cada vegada més herois, vestits de camuflatge contra tanta arruixada. Visca els insectes!!!!

Hi haurà dies de solet, eixos típics que els gats busquen on el sol arriba sense fer molt de soroll; també hi haurà dies de quedar-se a casa, arraulits amb una flassada al sofà, com ho fan els gats més agollats (els que tenen més “morro”, la paraula encara no la recull el diccionari i ma mare la deia de seguit).

La primera meitat del mes, calmada, fresca, amb el solet volent-se desempallegar dels rigors de l’hivern. Els canvis vindran cap a finals de la segona setmana; núvols de procedència marítima, que han carregat aigua a la mar, vindran cap ací a descarregar-la, sembla que el nord i el sud del territori estan més exposats a la irrigació natural.

El mes acabarà buscant l’últim dia d’afegit amb uns rajos del sol tímids i amables que els gats tornaran a buscar, ja que aquest hivern vol ser llarg, sense massa intensitat, però llarg.

 

MARÇ 2024

El més remarcable d’un mes tan optimista i primaveral és el vent. Les anades l’han marcat molt clarament; les tornades el confirmen i el liquiden.

A veure, fallers i falleres de totes les contrades on en fan: estigueu tranquils, per a la festa hi haurà un parèntesi de vent, les falles no cauran; ara bé, de la pluja no sé si ens lliurarem.

D’una banda, el mes començarà fresquet. Les serralades del sud de la ibèrica rebran núvols, trons i aigua certa. Aquest festival atmosfèric (“Celúriafest”, per posar-li un nom modern) vol desplaçar-se cap al sud. Eixe és el temor: avança el mes i Celúriafest alhora. Durant las setmana fallera encara es podrà escapar algun núvol (dels que s’han comprat masclets) a veure la Crida, la “plantà” no la veuran.

El mes acabarà amb sensació de caloreta (“caloré faller”, no) que alguns aprofitaran per posar-se la desitjada mànega curta i menjar-se la ona mentre s’enlairen els catxirulos.

 

ABRIL 24

Abril rima amb mil, ja se sap. Doncs aquest mes d’abril va ben rimat. A començaments de mes i encara amb el record de la mona passant per la gola vindrà un oratge fresquet, que no fred, arribaran núvols i començaran a descarregar d’una manera tímida, com si el s núvols no saberen que ací estan en el país que no sap ploure.

Cap a mitjans de mes eixos núvols es faran forts apegats a les serralades, menjant-se-les, ocultant-les. Deixaran la terra ben assaonada amb eixis gotes grosses que han fet famós el refrany de la rima de mil. Així acabarà el mes, nuvolades, tros, tempestes, clarianes, moviments de vaivé.

 

MAIG 2024

Maig és el mes que mostra l’estiu, potser ens dirà com ve l’estiu. Hi ha vegades que no permet llevar corfolls de roba (allò del “40 de mayo”) i n’hi ha que, sobtadament, se n’ha d’anar tot fora.

Començarà el mes calmat, pausat, tranquil amb algun ruixat residual que venia del mes anterior, poca cosa i cap a les serralades que atrauen les tempestes. Després vindrà la calor, suportable i, fins i tot, desitjada que acabarà rebentant amb una ponentada cap a la tercera setmana. La resta dels dies, “plans” com els personatges dels llibres de cavalleria.

Però a traure’ns de l’ensopiment vindrà el cavaller de blanc, el nostre Tirant, personatge redó, armat de cavaller, pujat al cavall i amb la penyora de la Carmesina. No serà un canvi dràstic, però s’agrairà i trencarà amb la mansuetud i la posterior ponentada. El cavaller de blanc obrirà les finestres perquè entre l’aire, a ell li ho haurem d’agrair.

 

JUNY 2024

Juny sí que té la porta i la clau de l’estiu, l’entrada serà discreta, sense fer soroll, caloreta bona per a les tomaqueres i les solanàcies en general. Llum del nostre Sorolla. Si algú té una sorollera, ja podrà veure el fruit si és que els insectes han pol·linitzat els arbres.

A començaments del mes hi haurà qui renegue per no poder anar a la platja a prendre el sol, sol d’estiu, s’entén. A la vora de la mar el llevantet, fins i tot serà fresquet. Algunes colles de núvols adolescents es passejaran pel cel mentre trien el lloc on madurar, on poder condensar-se i tornar a la terra a reiniciar el cicle.

Sembla que a la segona setmana els núvols entraran amb més força, nuvolades majors d’edat que entraran com si s’estigueren manifestant pel cel. El golf de València serà un dels llocs elegits per a la condensació i posterior precipitació. L’aigua no se n’eixirà dels barrancs ni taparà els ulls dels ponts, però una remulladeta abans d’entrar l’estiu com una estampida de rinoceronts, va bé, va molt bé.

Després quedaran uns dies fresquets i, finalment, la calor, la que tots temem, la que torra tomaques i bada les pedres.

 

JULIOL 2024

Juliol és un mes canicular (canis maior dels romans, Sírius per a nosaltres) i farà calor, i tanta que en farà. Tot i això, caldrà matisar.

El mes començarà amb calor, però com que venim d’un final de juny calentet, no ens adonem, ja estem immersos a la boca del llop. Res que no siga típic i tòpic del mes de juliol. Enguany, cap a meitat del mes, sembla que vol escapar-se alguna tronada d’estiu, d’aquelles curtes i imprevisibles, sorolloses i intenses. És el moment ideal per a trobar-se amb la terra i inspirar aquella olor que fa l’ozó, una oloreta tel·lúrica i atàvica que ens fa tornar a llocs i moments de memòria infinita.

Al nostre territori, o almenys a les zones més costaneres no s’albira cap onada de calor, en tot cas, alguna apaivagada per la influència de la mar, que si no tinguera l’aigua tan calenta, esmorteiria molt més les calorades intenses. Mes de calor, potser “tormentós”, però no turmentós.

 

AGOST 2024

Els primers dies, encara caniculars, es presentaran calorosos (per a dir això no calia recórrer a l’oracle). Però entre les anades i les tornades hi ha una discrepància. Les que tornen marquen un mes avorrit, calorós, pesat i bascós. Lamentablement ja ens hem acostumat a eixa monotonia, a eixa classe d’estiu, governat per unes quantes onades de calor.

En canvi, les anades marquen entre la segona i tercera setmana moviment de núvols i vent de llevant. Si veiem el registre històric, el que marquen les anades era més “normal”, les tornades mostren el que darrerament vivim a l’estiu. El 23 ha tingut dues llunes plenes al mes d’agost, el 24 tindrem dues minves.

A veure, no faré ara un panegíric a favor de les minves (agradar-me, m’agraden), però sembla que la senyora de la nit hi té molt a dir. L’agricultura està molt pendent de les llunes, les sembrades, les plantades, fins i tot les collites depenen de les llunes; un arbre o una canya es talla en una determinada lluna de l’any si no volem que es corquen. La neu vol quallar en minva. A veure, m’agrada que hi haja dues minves. Així, ni que siga metafòricament, entre la lluna que creix (12 d’agost) i l’última que minva (26 d’agost) pot haver-hi moviment. Casualment és el que diuen les anades.

 

SETEMBRE 2024      

Novament hi ha discrepància entre les anades i les tornades, també hi ha, però, una coincidència: el mes comença i acaba en minva, menys marcat que a l’agost.

Les oronetes, enfiladetes al fil de la llum, encaradetes a la mar, parlaven del canvi de l’oratge. Però com que jo no conec el llenguatge “oronet” li ho he hagut de preguntar de nit a l’òliba: «diuen que el mes començarà calorós, però prompte vindran grans nuvolades que taparan totes les serres i en deixaran caure una de ben bona». Qui puc ser jo per dir que les oronetes no saben res de l’oratge?

Després de les tempestes hi haurà calor, però no tanta com diran les dones i els hòmens de l’oratge. A veure, calor, sí; però res que amb un parell de cerveses no es puga contraposar.

El mes acabarà amb calor, però del mes de setembre, amb un sol tombat, una calor tangent i els rajos debilitats per la posició de la Terra, ubicació tardorenca.

 

OCTUBRE 2024

Octubre és molt bon mes per a anar a la serra a practicar l’esport de caçadors de bolets; tot i això, les últimes calors del mes de setembre i les primeres del mes d’octubre han assecat la terra, els micelis han buscat recer i els pocs bolets que havien tet el capell, se n’han penedit. A veure, boletaires, en collirem, però més endavant.

Entre anades i tornades torna a haver-hi antagonismes. Les primeres mostren un mes ben humit, amb grans temporals que venen de la mar (de gregal o de llevant), amb una davallada important de les temperatures. Les tornades són més vulgars, més ensopides, més insulses. Pretenen que siga un mes pastoset i àrid. Esperem que les anades marquen tendència i, a partir del dia 10 comencen a entrar núvols, que abaixen les temperatures i que comence la festa. Primer entraran nuvolets decoratius i, a poc a poc ho cobriran tot i hi haurà temporals que ompliran les nostres reserves d’aigua, els rius abocaran alegria per on passen (tot i que poden pegar algun esglai). Collirem bolets al novembre, moltes vegades ho he fet amb la música de la fira (d’Ontinyent) a l’ambient.

 

NOVEMBRE 2024

Vol aquest mes ser som els antics, si més no, pretén intentar-ho. el mes comença amb la lluna nova i acaba amb el final de la minva, la lluna mostrarà totes les cares sense que sobre res. Així, les nits de les primera setmana seran fosques i fredes, o fresques, segons el termòstat de cada persona. Hi haurà ruixats dispersos, res altament organitzat.

A mitjan mes desapareixeran les nuvolades i es deixarà caure el fred, a plom, amb la lluna buscant el ple al cel i l’anticicló abraçant tota la nostra península. A Ontinyent, que hi ha fira, la gen no durà la roba d’abric al braç, faran la seua funció ben apegats al cos.

A veure, hi ha fred per a tot el mes, però és molt més marcat entre la segona i tercera setmana. D’aigua, ja ho he dit, poca.

 

DESEMBRE  2024

Dues llunes noves emmarquen el mes. Desembre començarà amb l’anticicló dominant el cel i amb nits fredes; els dies, amb el sol de gaidó, mantindrà el fred però apaivagat per la tebior dels rajos solars.

Cap a meitat del mes s’accentuarà el fred i l’arribada d’un temporalet pot fer arribar la neu a les terres altes i les serralades habituals. Bé, no cal fer-se massa il·lusions amb la neu, hi ha pocs senyals, però menys, seria res, o millor dit, cap senyal. De fre, ja ho he dit sí que en tindrem, més que en els dies precedents els quals han sigut molt “sompos” que, segons la primera accepció del diccionari «no té vigor, ni gràcia que és avorrit».

Pot ser un mes del calendari avorrit? I tant, ja ho veieu, mig mes de desembre sompo.



[1] Jesús TUSON, Històries naturals de la paraula, ed. Empúries, Barcelona, 1998