No
seré jo qui negue el canvi climàtic i que, a més, aquest tinga un origen
antropogènic, que el té. És òbvia la marca que deixem les persones en la
natura; des de l’antiguitat s’ha tractat de “dominar” la natura cosa que és una
arrogància estúpida. Quan la natura diu que va, l’ésser humà, per molt
desenvolupat que estiga, no té res a fer. El que per a nosaltres són
catàstrofes, per a la Terra són picoretes o un esternut: terratrèmols,
erupcions volcàniques, diluvis o col·lisions de grans meteorits sobre la
superfície terrestre, tant se’n fa. L’any passat va ocórrer la pitjor desgràcia
per inundacions al sud de la ciutat de València, el nostre cor està amb les
persones que la van patir i la nostra ràbia sobre les que xuplaven caps de
gamba mentre la gent s’ofegava (Mazón, dimissió!!). La voluntat i les bones
intencions humanes han impedit que la inundació arribara la ciutat de València
amb l’anomenat “Plan Sur”. Va funcionar, sí però, i el “Plan Sur” per al sud de
la capital? I els plans per a tantes i tantes zones inundables en tot el món?
Les persones, amb la seua escassa perspectiva no veuen més enllà de cent,
dos-cents o tres-cents anys, és a dir, ni un segon en temps geològic.
Inundacions n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà i mentre les persones ocupem
zones inundables i, fins i tot, les que no ho són, hi haurà desgràcies. Totes
les cultures antigues tenen llegendes d’inundacions terrorífiques: el diluvi de
la Bíblia, per exemple, o els relats de diluvis de les cultures precolombines.
Ens
agrade o no, les persones, més que “dominar”, ens hauríem d’adaptar. Així ha
ocorregut amb les persones que vivien a la sabana africana suportant un sol
inclement, van haver de desenvolupar tota la melanina imaginable per poder
suportar els rajos solars; en canvi, aquelles persones que es van haver
d’amagar en les coves a causa del fred, van anar perdent, a poc a poc, la
melanina i alguns van arribar, i encara arriben, a l’albinisme. En el món
animal trobem les mateixes adaptacions, la mostra són alguns talpons albins
que, a més, són cecs. Els esquimals han sabut adaptar-se al gel i la neu en un
desert congelat, els beduïns en un desert abrasador, les persones nascudes a la
selva han hagut d’aprendre a viure en un lloc tan carregat de vida. En qualsevol
dels casos sempre en harmonia amb la natura. Això de “dominar” és una dèria
produïda per la sobreabundància de diners: pistes d’esquí al desert, caps de
golf on no creixen ni les botges, buscar una uniformitat de temperatura
artificialment, càlida a l’hivern o freda a l’estiu o tantes accions en què pretenem
que la natura s’adapte a nosaltres i no a l’inrevés. Sí que anem errats.
Recorde
que, a finals de la dècada dels seixantes, el meu mestre don Roberto Tormo, ens
ensenyava amb una vocació de mestre innegable i amb algunes idees i maneres
d’ensenyar que hui podrien formar part dels programes educatius, bé, no ens hi
posem que ens enviscarem. Quan ningú ho feia, ell apostava per la proximitat i,
en tocar la geografia de serres, primer parlava de la Mariola, del Benicadell,
de El Torrater, de la Solana; si parlava de rius, primer el Clariano, el que
passava pel poble i acabava al Xúquer. Don Roberto podria haver anar a eixes
cimeres del clima improductives on parlar del canvi climàtic és com parlar de
l’oratge que farà demà per si cal mànega curta o llarga. El mestre ens va
contar una història que parlava de l’harmonia amb la natura que no podré
oblidar mai.
Hi
havia un regne molt pròsper al qual la natura li havia regalat unes terres molt
fèrtils, on creixia tot el que es volguera plantar: blat, oliveres, ceps,
garroferes i tants arbres fruiters com es volguera: albercoquers,
bresquilleres, pruneres, pomeres, figueres, etc.
Un
dia van anar els llauradors del regne a parlar amb el rei per a presentar-li
una queixa i és que els pardalets: xeus (teuladins), verderols, caderneres,
gafarrons i altres pardalets els picaven molta fruita i se’n perdia molta a
l’arbre mateix per eixa causa. El rei, mal aconsellat per alguns trapatroles,
va oferir molts diners per cada paradalet que li portaren mort. Així, la gent
es va tornar carabassa i va començar un extermini voraç fins que no en van
deixar ni un. En arribar la collita d’aquell any, els llauradors omplien
cabassos i cabassos de fruita perquè els pardalets no els n’havien picat cap.
L’alegria no els va durar molt, ja que a l l’any següent es va perdre molta
fruita perquè se la menjaven els cucs i altres insectes; era massa tard per a
donar-se compte que els pardalets, a més de fruita, tenien un menú molt més
ampli i carregat de proteïna. El següent any havien de menjar fruita verda si
la volien provar. Prompte van enyorar els pardalets, que formaven més part del
remei que de la malaltia, així, van enviar missatgers per tots els regnes veïns
per tal de buscar pardalets per als seus camps.
Eixa
lliçó d’harmonia ens la podríem aplicar a moltes coses i, per cert, sempre s’ha
dit que la fruita picada pels pardalets és la més dolça; a nosaltres ens poden
enganyar per la vista, als pardalets no.
El
nostre refranyer està carregat de sentències referides al clima i n’hi ha molts
referits als mesos i la seua variabilitat: “ Si al gener hi ha flors, al maig
hi haurà plors”, és a dir, que les flors al gener no són molt habituals i, si
n’hi ha, tenen mal futur. Ara bé, la flor de l’ametler sempre és agosarada i
mou amb els primers refilets de sol de l’any; bé, ja sap a què s’arrisca. En el
llibre “Saviesa popular, recull de refranys i frases fetes” de l’amic Joan
Lluís Sanchis Ferriols hi ha un excel·lent recull de refranys i és d’on,
majoritàriament, trauré els refranys per a il·lustrar els mesos de l’any 2025.
GENER
2025
“Al
gener, tanca la porta i ompli el braser”
Dir
que farà fred al mes de gener sembla una obvietat, però això era abans, ara les
obvietats no ho són tant. Ens arribarà una gelor de la plana central de la
península ben forta, compte a l’agosarament dels ametlers de saba més líquida.
Arribarà en forma de ponentada hivernal, és a dir, en forma de ventisca; sembla,
no ho sé, que deu haver nevat en terres altes.
“Gener
amarat, mig any assegurat”. Cap a mitjans de mes els aires giraran i
vindran de la nostra mar, la Mediterrània, això vol dir que plourà sobretot a
les comarques centrals, on les muntanyes saluden amb vehemència tots els núvols
que entren per la mar i els fan pagar un aranzel: la pluja.
Tant
quan ploga com quan no ho faça, gener serà un mes molt humit, cosa que ens
recorda el refranyer: “Massa pluja al gener, mala anyada sol fer”. A
veure, llevat dels dies de pluja, el mes estarà emmarcat per un anticicló que
proporcionarà bancs de boira i no una de normal, una que a Ontinyent es diu
“boira pixona” perquè ho deixa tot xopat. Al
bosc de laurisilva es diu pluja horitzontal. Si alguna boirada
coincideix amb el fred, veurem rosades blanques o gebrades, cosa que sempre és
espectacular.
Resum
del mes: fred de ponent, aigua de llevant i boira pixona.
FEBRER
2025
“Gener
abeurat, febrer gelat”.
Si
això van observar els nostres avantpassats, qui soc jo per a contradir-los? Es
veu que enguany l’hivern vol dir “ací estic” i, què hi ha més típic de l’hivern
que el fred? Febrer, ubicat en el cor de l’hivern començarà carregat de fred,
però sec, contràriament al que passava al gener; eixe fred és molt més perillós
que l’humit. És el que fa gelades que deixa sems els arbres, sobretot els menys
preparats. Espere enganyar-me.
En
la part central del mes les serres s’encapellaran, retindran els núvols
transportats per la corretja de llevant; afortunadament, ja no farà tant de
fred, ja se sap: “Al febrer, un dia de sol i un altre al braser”. Els
dies de brases, asseguts al voltant d’un tendur de bones faldes i una partideta
de xamelo o parxís, o un bon llibre, una bona companyia o tot alhora.
Els dies de solet, així, en diminutiu, sol d’hivern, tímid i agradable, el que
busquen els gats i agraïm les persones. Ah! els gats són els millors buscadors
de solet que hi ha.
MARÇ
2025
“Març
marcador, que de nit fa fred i de dia calor”
No
podem marcar el mes de març per un fenomen atmosfèric que el caracteritze, serà
un mes de contrastos i varietat, el refrany ja assenyala l’ambigüitat. A
començaments del mes notarem les primeres alenades del sol el qual ens demanarà
que ens llevem corfolls de damunt, ara bé, no ens els deixem a casa perquè, a
mesura que els rajos solars vagen perden verticalitat, es notarà de seguida que
l’hivern encara no se n’ha anat. Cap a mitjan mes hi haurà entrada de núvols
que faran capell a les serres, poca precipitació però humitat sí que n’hi
haurà. Després vindran les típiques ventades falleres que enrotllen les
banderetes i fan tremolar els festers per si cauen els monuments de fusta,
cartró i suro blanc. A veure, bones notícies per a la festa, no caurà cap ninot
empés pel vent, ni es banyaran però, de nit, caldrà afegir algun corfoll per a
evitar els clàssics refredats fallers; bé, ja ho sabem, qui vol lluir, ha de
patir.
El
mes acabarà tranquil, amb el sol reclamant el seu reialme, somrient cada vegada
més: “Març marcer, sol carasser”.
ABRIL
2025
“Fins
que la lluna d’abril no haja passat, no dones abril per acabat”
Abril
és el mes primaveral per excel·lència, abril és verd, verd cridaner de fulla
tendra, és el mes que et sorprèn amb l’ou de la mona de pasqua a la mà a punt
de dir: “Ací em pica, ací em cou, per ací em menge la mona i ací et trenque
l’ou”, i, de seguida, se sent un tro que es passeja per barrancs i cims, per
gorges i avencs i, sense més avís, comencen a caure gotes grosses (com de deu
duros que dèiem) que banyen la terra amb rapidesa i fan enlairar l’ozó, eixe O3
tan agradable quan entra per les fosses nassals.
A
veure, de pluja, O3 i caragols, poca cosa. Sí que vindran nuvolades
sobretot de ponent i, de ponent, ni gent, ni vent. Sí que hi haurà
canvis de vent cap a mitjan mes que augmentaran la humitat relativa de l’aire,
però poca precipitació si és que n’hi ha.
A
les nits encara caldrà la flassada al llit i una jaqueta per a anar pel carrer. Ho deia el refrany del
principi i és que la lluna d’abril acaba en maig!
MAIG
2025
“Ni
una flor fa maig, ni una gota fa raig”.
Maig,
com que encara carrega amb la lluna d’abril, començarà fresquet i humit, però
poc banyat per la pluja. El cor del mes convidarà a l’alegria que transmet el
sol que vol anunciar la seua arribada definitiva, però serà això, només un
anunci. Cap a la tercera setmana mouran els núvols de procedència marítima que
voldran travessar el mur de sentinelles de la Safor: el Montdúver, el circ, la
serra de Barx i altres muntanyes que demanen la identificació a eixes tropes de
vapor d’aigua. Alguns núvols es troben retinguts en dependències de les serres
i comencen a plorar, regaran les comarques litorals de sempre i alguns núvols
agosarats aniran cap a la Vall d’Albaida, el Comtat o l’Alcoià. A les Riberes
els arribarà algun arruixó. El mes acabarà amb una sensació de frescoreta que
ja no esperàvem, cosa que proclama la dita castellana: “Hasta el cuarenta de
mayo, no te quites el sayo”. Doncs això, qui vulga llevar-se’l, que se’l
lleve; de fet, Tarsan no se’l posava mai.
JUNY
2025
“El juny diu al juliol, jo ja he
plogut, fes tu bon sol”
Quan
les observacions evidencien el que no és habitual, costa de creure. Aquestes,
les observacions, parlen d’un mes més fresquet del normal i amb algunes
precipitacions; per tant, segueix la tònica de l’any humit que se’ns presenta.
Un juny plujós no era molt bona notícia per als conreus de blat, “al juny,
la falç al puny”, era el mes de la sega i un bancal fangós era mal de segar
a més es podien fer malbé les espigues del blat, cosa per la qual no eren molt
ben rebudes i el refranyer ho fa patent: “Aigües de juny, mal solen dur”.
A veure, hi haurà ball de tempestes en la primera part del mes, però no seran
fortes, arruixaran el territori però no faran mal ni a collites, ni a les
persones. La segona meitat del mes vol refrescar i aportar les últimes
tempestes; ara bé, amb els solstici passat, el sol no estarà per a molts
romanços, haurà posat la seua bandera dalt del Montdúver i posarà les coses
climàtiques en el seu lloc.
JULIOL
2025
“A
juliol, els temporals a la posta de sol”
Tranquils
i tranquil·les, farà calor i, a mitjan mes, calor canicular de llibre. Qui
vulga anar a la platja (amb protecció per a la pell, clar) que vaja a gaudir
d’aquell entreteniment que entreté a qui entreté. Ho deia la meua sogra: “Amb
el que tinc, m’entretinc”. Però el refrany que iniciava el mes s’acomplirà.
A Ontinyent hi ha una ermita, Sant Esteve, que la van posar al cim més alt des
d’on venien les tronades més potents i malfactores. En el seu temps, com totes
les ermites, tenien ermità que feia una foguera totes les nits com a senyal que
feia la seua feina. Víctor Català (Caterina Albert) també ens situa “Solitud”
en un ambient d’ermites i moltes més coses. Bé, aquelles tronades d’estiu
comencen, ben avançada la vesprada, amb un nuvolot que trau el nas per darrere
de la serra; el cumulonimbus va creixent, s’eixampla tridimensionalment i
rebenta sobre la piscina, la platja o berenant en un baret.
Tot
i que farà bona cosa de calor, eixos ruixats calmaran l’atmosfera i faran
algunes nits caniculars més suportables. Ona de calor? No, no se’n veu cap.
Quan faça calor de la bona ens queixarem, com tots els estius. La solució és
fàcil, una bona ombra, una botija d’aigua fresca amb unes gotetes de cassalla i
estar-se quiet. És millor remei que rebentar el medi ambient amb l’aire
condicionat.
AGOST
2025
“Aigua
agostenca, oliva tendra”
No
rima, però s’aproxima. És cert que les olives agraeixen cosa de no dir eixes
pluges estiuenques, de veure-les pansides a tendres i guapes hi ha molta
diferència. La primera part del mes sembla que serà dogmàtica, és a dir,
canicular, bona cosa de calor que maleirem si estem treballant. Ara bé, “A
la mare de Déu gità, prepara la flassà”. És també un tòpic que en el mes
d’agost hi ha un punt d’inflexió que ens recorda que, encara que “a l’estiu
tot el mon viu”, a la tardor, també, i més fresquet. Durant la primera part
del mes ens caurà la calor a plom, fins i tot alguns dies de calitja amb la
mala visibilitat que això provoca; ara bé, arran del canvi hi haurà tronades a
les comarques litorals i prelitorals; les nits seran més fresquetes i
suportables que les caniculars. Les tempestes vindran de qualsevol lloc com bé
diu el refrany: “Si Déu no vol, els sants no poden i, si Déu vol, de tots
els aires plou”.
SETEMBRE
2025
“Setembre
asseca la font o s’enduu el pont”
Comença
setembre espolsant-se la calor del mes precedent, però no se’n pot desempallegar
del tot, el sol encara se sent el rei del cel, tot i que, a poc a poc, estols
de núvols procedents de la mar aniran cobrint la volta del cel. Primer, el sol
enfadat, només es deixarà veure entre núvol i núvol, ullades que diem, i
després el taparan del tot.
De
mitjan mes endavant arribaran els canvis, primer per la part més septentrional
del territori i, després, ocuparà la part central. El sud, com altres vegades,
s’escaparà d’aquestes pertorbacions atmosfèriques.
Esperem
que eixes precipitacions siguen profitoses i que aporten la mostra d’una tardor
humida que fan tant de bon goig als malalts de bolets. Quan passegem per la
serra humida l’ozó té una altra olor, hi ha, a més de la terra, material
vegetal en descomposició que mai fa mala olor. Qui haja fet compost en un racó
del camp ho sap ben bé.
OCTUBRE
2025
“Quan
l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit”
El
2025 vol ser fidel a aquest refrany i, cap a finals de mes, vindrà una frescor
que els deixarà baix taula. Cada vegada hi ha més insectes que troben bon recer
en les nostres contrades. Nosaltres tenim els nostres aliats: pardalets,
dragonets, rat-penats i altres animalons que han de menjar i troben en els
insectes un autoservei de cinc estrelles. El problema és que l’oratge i
condicions ambientals actuals atrauen més insectes que depredadors. Deixar-ho
tot en mans de la química és una opció, però la que ofereix la naturalesa és
molt millor.
Octubre
vol ploure a la segona meitat avançada del mes; primer amb boires costaneres i,
després, ajudades pel llevant i el gregal, entraran bones nuvolades que
remullaran les serres, les valls i les planes. Els micelis estaran nerviosets
de veure que la pluja tarda a arribar però, en mullar la terra, faran moure els
bolets al novembre.
Llevat
dels dies que plourà, l’oratge serà amable, això no vol dir calor, vol dir que
el sol acudirà a la seua cita diària, l’arribada de nuvolositat i l’escassa
incidència dels rajos solars, farà que els insectes rebenten de fred.
NOVEMBRE
2025
“De
tots Sants a Sant Andreu, vents o pluges; pluges o vents”.
També
he trobat el refrany que es pot adir al pronòstic fruit de les observacions. I,
a més d’eixos dos factors meteorològics, també caldrà afegir el fred.
Hi
haurà, sí o sí, moltíssima humitat en l’ambient fruit de vents marítims, els
quals, en algunes ocasions arrossegaran nuvolositat i precipitació. Això
arribarà fins on arribe la corretja transportadora de vent. Les comarques
litorals no es llevaran de damunt eixa sensació per més corfolls de roba que es
posen. Per a eixugar la roba caldrà entrar-la a casa o, si es compta amb una
eixugadora, aprofitar-se’n de la tecnologia. Veurem molts núvols pel cel tot el
mes, al principi no aportaran pluja però, al ramat, hi haurà un oratge molt
canviant i incert que desembocarà, a final de mes, en la sensació de fred.
DESEMBRE
2025
“A
Nadal, al foc, a Pasqua, al joc”.
El
mes començarà tranquil però mantenint la frescor que li ha transmés novembre,
llevat d’això, hi haurà poca activitat atmosfèrica destacable. Així, qui vulga
aprofitar els dies festius de començament de mes, haurà de comptar amb la roba
d’abric. Segur que a les comarques litorals no se sentirà tant, però a
l’interior, si som gent simpàtica que sempre duem el somriure a la boca, ens
podem quedar així, erts, fins que algun sistema de calefacció ens retorne el
gest.
De
València fins a les Marines, afegint comarques centrals de l’interior, poden
tindre un episodi de pluges moderades, si s’accentuara el fred, podríem veure
volves de neu pel cim de les muntanyes.
El
final de mes i de l’any es mostra poc actiu quant a fenòmens meteorològics.
Alguns indicis em fan pensar que tornarà el fred. Millor que faça fred perquè:
“Si per Nadal fa estiu, a Pasqua, prop del caliu”.
