Òliba 26

 

 

ÒLIBA 2026

 

Els emperadors romans eren molt supersticiosos, acudien a l’oracle per tal que algun sacerdot o sacerdotessa els llegira el futur; d’aquella lectura, potser, es determinara el dia d’una batalla crucial, la partida d’un exèrcit cap a les línies frontereres de l’imperi o com i quan li sobrevindria l’amor. A més de l’oracle hi havia altres mètodes de predicció, com ara el sacrifici d’un animal i examinar les entranyes per tal d’endevinar el que havia de vindre. També hi havia que sabia llegir el vol dels ocells i moltes altres maneres de fer previsions.

Els agricultors, gent molt més humil que els emperadors, també necessitaven prediccions, però no de les que torbaven el cap dels governants, sinó una predicció molt més terrenal: necessitaven saber l’oratge que els havia de fer. Per a la qual cosa no van tindre més remei que observar les pautes que el cel repetia una i altra vegada. Si els pardalets volaven alts o baixos, si les formiguetes trien el nas o encara no ho feien i així bastir uns coneixements que van transmetre de pares a fills i que molts encara han arribat a nosaltres.

Si no recorde malament, l’any passat vaig iniciar cada mes amb un refrany que s’hi referia. Els refranys no són més que una manera de recordar una lliçó curta, però efectiva. Sempre hi ha alguna persona, com ho va ser la meua sogra, que atresora eixe saber i que, a força de repetir eixes lliçons, les acaba transmetent, com si es preocuparen per la seua pèrdua.

Incloses en eixe bagatge cultural popular estan les “cabanyoles” enteses de maneres diverses a l’hora de la seua confecció i amb més o menys seguidors i detractors. Jo, ja ho he dit en alguna altra introducció “cabanyolera”, sé perfectament que és un mètode absolutament acientífic, però he trobat gust a l’observació, quan toca observar, i a la predicció, quan toca “flipar”. Al remat, m’ho passe bé i això ja és un motiu més que suficient per a no abandonar.

Las prediccions meteorològiques que es fan hui són “la bomba”: satèl·lits artificials per tota la volta del cel aportant informació, models matemàtics simulant moviments de borrasques, huracans i tifons, i tota una ciència al servei de la meteorologia que, tot i no dedicar-se exclusivament als agricultors (-ores), ben bé que els ve. Hui mirem previsions si hem de fer un viatge, si tenim una boda o celebracions semblants. Gosem dir que farà «mal oratge» quan plou! Si no ploguera, no menjaríem! Beneït siga el mal oratge.

El món seguirà rodant, segurament, fins que el sol rebente, que rebentarà, i entre tant, necessitarem el «mal oratge». Jo, quan veig que ve alguna borrasca, m’alegre com si fora instal·lador de para-rajos; de seguida consulte amb el grup de «xipi-xap» de la família, també afeccionats a la meteorologia i aportem informació que hi ha arreu d’internet: on ha fet més fred, on ha plogut més, on s’espera que caiga la “tabalà”, etc.

Necessitem el «mal oratge» com un emperador romà necessitava un bon oracle i un bon exèrcit fort i fidel. Però, ja sabem que en el nostre país els núvols no saben ploure, però són els nostres i a més de les barbaritats, també en donen vida.

 

 

GENER

Gener és el mes del fred, me l’imagine com si fora un home d’edat madura però indeterminada, amb barba llarga i blanquinosa. Gener comença recordant el final del desembre anterior, fred, i el gener, mogut per l’enveja o el “jo més que tu” no es vol quedar darrere i, tot i començar amb unes temperatures “agradables”, el fred traurà el nas entre la primera i segona setmana del mes. Més endavant el canvi d’oratge girarà cap a la humitat i, ja se sap, fred+humitat és igual a neu. Aquesta precipitació arribarà a les nostres muntanyes en qualsevol moment, encara que entre la segona i la tercera setmana se’n veu; només la virulència i l’orientació de les nuvolades diran si la neu es queda a les serralades o abaixa a algunes valls altes. Temporals de neu, per exemple, a Ontinyent, que està encastat al racó occidental de la Vall d’Albaida, n’hi ha hagut de tota la vida. Així que estem avisats, cap novetat. La neu, encara que aparega en llocs habituals, és rebuda amb alegria: els xiquets i els grandots juguen amb ella, es fan ninots, batalles de boles de neu, etc.; ara bé, si és persistent hi ha els efectes secundaris: jacinades producte d’un esvaró amb conseqüències per als ossos, les comunicacions dificultades, etc. Encara que, per a mi, la sensació més increïble de la neu, d’un bon talló de neu, és el silenci. Un altre efecte secundari és que si algú ha fet botifarres les podrà eixamorar, el fred els ve de categoria.

 

FEBRER

Febrer ens saluda fugint de la neu del seu amic que el precedeix, també té traça d’home, amb la barba jaspiada i semblant alegre fins al dia 18 que s’acaba Carnestoltes. Així,  a primeries de mes, els dies assolellats ens semblaran bresca beneïda; ara bé, abans de deixar passar el solet, vindrà un temporalet de llevant que regarà les comarques litorals després, ara sí, sentirem el sol amb el plaer amb què el reben els gats, asseguts al brancal d’un porta, ulls tancats i cara de satisfacció. Però compte, no ens adormim com els felins, cap a la tercera setmana es despenjarà una “daneta” ( sí este mes sembla vindre en diminutiu) duta pel vent de gregal que viatjarà terra endins. En passar el temporal ens quedarà una frescor recordatòria del moment de l’any, estem en possessió del “general hivern” i ja se sap que fins que no s’acaba la lluna d’abril no es pot donar l’hivern per finit. L’any de la neu grossa, el 1926 si no vaig errat, va nevar el mes d’abril. El testimoni directe de ma “uela” ens deia que la neu anava per damunt de les anelles de tocar a les portes de les cases. La Vall d’Albaida, en concret Ontinyent i totes les comarques de l’interior (el Comtat, l’Alcoià...) degueren quedar en un silenci, col·lapse i fred impensables.

 

MARÇ

Després dels mesos que hem passat, març es presenta com John Waine en la pel·lícula “L’home tranquil”, així trau el nas el mes faller. Enguany sembla que ni tan sols s’enrotllaran les banderetes que engalanen els carrers. El vent és un protagonista habitual del mes de març i esdevé, al remat, un perill per als remats de les falles. Vent i aigua és el pitjor per a l’estabilitat d’una falla. Paradoxalment, serà el foc qui acabarà amb elles. Però el vent i la pluja són la pitjor fórmula per als monuments efímers més bonics del món. Enguany sembla que març vol anar de la mà del solet. Tot el mes sencer està immers en la quaresma, però el dol, déu pagà per antonomàsia, vol proporcionar dies agradables fins i tot abans que entre la primavera, que és xica, per això març és un home que du falda per tal d’airejar-se l’entrecuix. Fins i tot en les aglomeracions de les mascletades farà calor, se suarà. Cal aprofitar el bon oratge per a fer passegets agradables amb bona companyia.

 

ABRIL

Abril és un mes que defineix l’oratge ja que ha de significar, sí o sí, el final de l’hivern, cosa per la qual vol ser hippie, però en realitat és pijippie perquè encara pot fer alguna petardada com el final d’una traca, una última fuetada, no de fred, que també podria caure, però sí en forma d’aigua grossa (cada gota val per mil) de tempesta, aquella aigua que banya la serra, li trau l’ozó i exhala eixa oloreta entre agradable, poètica i amable o una fuetada bestial com la de l’any 1926. Tant de romanç per a dir que el mes d’abril seguirà la tònica del bon oratge amb algunes tempestes escampades arreu del territori. Plou i fa sol, com si fora la cançó del caragol. Gaudirem d’una pasqua de bon oratge, de catxirulo, mona, jocs del mocadoret, de corda, de goma o els primers passejos amb bicicleta que després es recordaran tota la vida. Gent jove, deixeu els mòbils i jugueu, quan cresqueu, ja no ho fareu.

 

MAIG

El mes de maig podria ser fàcilment el que va elegir Sorolla per a fer aquells quadres magistrals de la platja del Cabanyal, o de la Malva-Rosa, que no s’enfade ningú, eixa llum intensa tan mediterrània, tan nostra. El mes podria ser un xic jove amb gana de viure i menjar-s’ho tot i en aquest cas sí, hippie. La gent es passejarà per la platja o per la muntanya, que també té molt bona llum. A la platja, amb un mínim esforç mental, podrem veure els bous traient les barques de la platja mentre unes senyores amb vestits blancs i barrets envelats voregen el trencant de les ones mentre veuen uns xiquets nuets banyant-se a la vora de la mar. A veure, als ulls de hui en què les platges s’emboteixen de gent i no es veu ni l’arena, sí que és una escena un poc difícil d’imaginar.

Bé, es veu molt poc de moviment atmosfèric, només alguna nuvolada estètica i testimonial recorrerà cap a finals de mes la volta del cel. Preguem perquè m’equivoque i que es presente ruixat amable i necessari.

 

JUNY

Al mes de juny, un jove esvelt que camina amb el tors nu, li ha fet denteta que maig es passege amb les senyores de Sorolla per la platja. Massa bon oratge per a ser juny, la porta de l’estiu, però abans d’arribar a la porta ja serà estiu.

Atmosfera quieta, l’índex UV ben alt, així que, qui vaja a rebre els rajos del sol, que ho faça amb la protecció necessària. Les persones no som rèptils, no ens cal suplicar al sol que ens carregue les bateries. No veurem mai un gat prenent el sol a l’estiu, un gat normal, vull dir, que de rarets també n’hi ha. Els humans anem per modes. Quan tindre la pell morena significava que treballaves de sol a sol i al sol, tot aquell que volia demostrar que no ho feia se’n protegia i, fins i tot, s’omplia la pell de pólvores blanques per tal d’accentuar la blancor. Això, les modes, van i venen, com els nóvios. En temps dels nostres clàssics, March o Martorell, també s’estilaven pells excessivament blanques, tant que, segons Martorell quan Carmesina bevia vi, es veia com passava per la seua gola. No deixa de ser una hipèrbole literària, però delata com volien ser les dames.

Després de tant de temps sense ploure, si arriba alguna tronada, que arribarà, la rebrem com Gene kelly en “Cantant sota la pluja”. L’actor feia una coreografia cinematogràfica, en el nostre cas, no cal tant, encara que moltes de les coses que fem les fem perquè les hem vistes fer. No sé si m’he explicat. Mira, si plou, farem com a València, la deixarem caure.

 

JULIOL

Juliol porta ulleres de sol i un barret de palla d’ala ampla, com faig jo mateix mentre tinc compte de les tomaqueres i altres verdures estiuenques. Quan jo era menut passàvem les vesprades d’estiu a la piscina municipal, pels altaveus posaven cançonetes de l’època: “Un rayo de sol”, “Eva María se fue”, “Zapatero Remendón” i tantes altres que tenim gravades a colp de reproducció al cervell. Passar l’estiu remullat amb aigua fresca és un dels millors plaers per tal de combatre eixa xafogor canicular que penetra fins a l’enteniment. En aquelles vesprades setanteres lliures de preocupacions (i de mòbils) hi havia estius que quasi totes o, no exagerem, moltes vesprades guaitaven núvols de tronada per Sant Esteve. Els nostres avantpassats van edificar l’ermita al nord-oest de la població d’Ontinyent per tal que el sant posara una miqueta de trellat en aquelles tempestes que podrien fer molt de mal. Ja he dit que potser no n’hi havia tantes, de tempestes, però tinc eixa sensació enganxada al cap com si fora un ham.

Enguany sembla que vol ser un d’aquells anys, sobretot abans de l’entrada de la canícula. Ventets fresquets procedents de llevant mouran l’atmosfera; ja se sap que el llevant la mou i el ponent la plou. A veure, de calor, en tindrem de la bona i apegalosa. Això no és cap predicció, és una realitat anual; les tempestes, no. A veure si en pose una a l’enclusa.

 

AGOST

Quan hi havia temps de seca, en temps antics es treia el millor sant de la devoció popular per tal de demanar aigua; això ens ho recorda, per exemple, el dietarista Pere Joan Porcar (1560-1628), en el seu dietari hi ha moltes entrades en què es conta això: “Processó general per aigua: dissabte a 24 de març de 1612, al matí, feren processó general per aigua a Sant Salvador...”. De vegades la súplica arribava immediatament, així, el 16 de març de 1609 també hi va haver processó general per aigua i “...Nostre Senyor, per sa gran abundant misericòrdia, feu que plogués, i plogué aquella nit poc a poc i a l’endemà plogué que alegrava la terra. Beneït siga per sempre”. De vegades la crida per aigua era tan ben oïda que el “27 de juliol de 1610 a les cinc hores de la vesprada vingué  gran lo riu que prenia nou arcades del pont del Real”. 

A veure, agost vol començar “fresc” en plena canícula, amb tempestes vespertines que banyaran el territori com ho fan les tempestes, és a dir, de manera molt local. Després de la Mare de Déu “gità” es notarà el canvi de veritat, els dies ja no seran iguals i les nits tampoc, el General estiu es retira a la caserna.

 

SETEMBRE

Des que es van posar pel mig juliol i agost per dos emperadors egocèntrics, setembre ja no és el seté mes, sinó el nové. Aquest i els dos que queden tenen els noms fora de lloc, però bé, el mes entra amb la sensació de frescor que ha transmés el final d’agost, així el sol del matí, lluny de molestar, s’agrairà. Cap a migdia caldrà posar-se el barret per a eixir al carrer. La primera meitat del mes serà especial per a gaudir d’una llum única en tot l’any, esplèndida, diàfana. Els mesos d’estiu no tenen tanta claror a causa de la calitja. Enguany setembre ens regalarà uns dies preciosos i amb una visibilitat espectacular: les serralades del nord de València, la Calderona i Espadà es veuran amb facilitat des del final del golf de València, per exemple, des de la platja de Piles. Pujar a un cim com el Montgó serà una delícia i pagarà la pena l’esforç de l’ascensió. Tant se’n fa si és el Montdúver, el Benicadell, el Montcabrer, l’Aitana o el Penyagolosa, totes les serres seran un regal per a la vista.

La tercera setmana pot portar un tren de núvols de mar cap a terra que ens remullarà i perdrem de vista els espectacles visuals de què poc abans gaudíem. El mes s’acabarà fresquet i tranquil.

 

OCTUBRE

Es tracta d’un mes plenament tardoral, nit de flassada amiga, el camp fa olor de renovació, algunes fulles comencen a perdre la frescor i, per tant, la verdor i el sol segueix imparable el seu camí cap al sud. Certament la primera setmana es presenta agradable, bon oratge per a celebrar Sant Francesc, bon home amant de la natura, però a partir de la segona setmana començarà la processó de núvols de mar cap a terra, veurem condensacions a les serralades i ruixats dispersos fins que a la tercera setmana arribe un temporal de llibre, una dana d’aquelles que es veu com es despenja pel mapa i se situa al sud de la península Ibèrica amb una aportació de vents de llevant i de gregal que ompliran de nuvolades plorones el territori, cosa que ens confirma que els núvols a la nostra terra no saben ploure. Esperem no haver-nos de tirar les mans al cap. Els temporals de tardor tenen una fama que...

 

NOVEMBRE

Novembre, que era davanter centre, ara és extrem, del 9 a l’11. Siga com siga, és molt bon mes per a preparar l’hivern, diverses activitats ventoses animaran l’atmosfera; vol dir això que si s’estaven fent bolets, se secaran o es cucaran ja que, llevat de la primera setmana, la resta vol ser tranquil·la, calmada i assolellada agradablement, ambient fresc però tacat de sol. Si es veu algun moviment aquàtic vertical, es presentarà a començament del mes; després, en tot cas, hi haurà moviments d’humitat horitzontal, boira pixona que diem per ací o “lluvia horizontal” que diuen als boscos de laurisilva canària. Poca aigua però frescor i fins i tot fred. L’any passat ja va arribar la primera urpada de fred important al novembre. El de 2026 ve fred, però eixut, llevat, com he dit, de la primera part del mes.

 

 

DESEMBRE

El mes de desembre, el desé per als romans, es presenta divertit atmosfèricament parlant. Després de viure un novembre seré amb puntades de fred, ens arriba un canvi sobtat de temps. A començaments de desembre arriba una llevantada forta i fresca, ben fresca, tant que podria enfarinar els cims i fins i tot podria abaixar la quota. On caiga més aigua i on en caiga menys, la primera part del mes serà humida. Després de tossir el cos es recompon i busca la normalitat anterior a l’esclafit. L’atmosfera, després de remoure’s, s’asserena i fins a la tercera setmana no tindrà un altre atac de tos, menys fort que el de començaments de mes però amb nuvolades cavalcant entre les serres i les valls. El mes i l’any volen acabar amb un atac de serenitat, de dies clars i frescos d’hivern, com ha de ser. Un altre any que s’esmuny de les mans però, com diuen els andalusos, que me quiten lo bailao.