Òliba 26

 

 

ÒLIBA 2026

 

Els emperadors romans eren molt supersticiosos, acudien a l’oracle per tal que algun sacerdot o sacerdotessa els llegira el futur; d’aquella lectura, potser, es determinara el dia d’una batalla crucial, la partida d’un exèrcit cap a les línies frontereres de l’imperi o com i quan li sobrevindria l’amor. A més de l’oracle hi havia altres mètodes de predicció, com ara el sacrifici d’un animal i examinar les entranyes per tal d’endevinar el que havia de vindre. També hi havia que sabia llegir el vol dels ocells i moltes altres maneres de fer previsions.

Els agricultors, gent molt més humil que els emperadors, també necessitaven prediccions, però no de les que torbaven el cap dels governants, sinó una predicció molt més terrenal: necessitaven saber l’oratge que els havia de fer. Per a la qual cosa no van tindre més remei que observar les pautes que el cel repetia una i altra vegada. Si els pardalets volaven alts o baixos, si les formiguetes trien el nas o encara no ho feien i així bastir uns coneixements que van transmetre de pares a fills i que molts encara han arribat a nosaltres.

Si no recorde malament, l’any passat vaig iniciar cada mes amb un refrany que s’hi referia. Els refranys no són més que una manera de recordar una lliçó curta, però efectiva. Sempre hi ha alguna persona, com ho va ser la meua sogra, que atresora eixe saber i que, a força de repetir eixes lliçons, les acaba transmetent, com si es preocuparen per la seua pèrdua.

Incloses en eixe bagatge cultural popular estan les “cabanyoles” enteses de maneres diverses a l’hora de la seua confecció i amb més o menys seguidors i detractors. Jo, ja ho he dit en alguna altra introducció “cabanyolera”, sé perfectament que és un mètode absolutament acientífic, però he trobat gust a l’observació, quan toca observar, i a la predicció, quan toca “flipar”. Al remat, m’ho passe bé i això ja és un motiu més que suficient per a no abandonar.

Las prediccions meteorològiques que es fan hui són “la bomba”: satèl·lits artificials per tota la volta del cel aportant informació, models matemàtics simulant moviments de borrasques, huracans i tifons, i tota una ciència al servei de la meteorologia que, tot i no dedicar-se exclusivament als agricultors (-ores), ben bé que els ve. Hui mirem previsions si hem de fer un viatge, si tenim una boda o celebracions semblants. Gosem dir que farà «mal oratge» quan plou! Si no ploguera, no menjaríem! Beneït siga el mal oratge.

El món seguirà rodant, segurament, fins que el sol rebente, que rebentarà, i entre tant, necessitarem el «mal oratge». Jo, quan veig que ve alguna borrasca, m’alegre com si fora instal·lador de para-rajos; de seguida consulte amb el grup de «xipi-xap» de la família, també afeccionats a la meteorologia i aportem informació que hi ha arreu d’internet: on ha fet més fred, on ha plogut més, on s’espera que caiga la “tabalà”, etc.

Necessitem el «mal oratge» com un emperador romà necessitava un bon oracle i un bon exèrcit fort i fidel. Però, ja sabem que en el nostre país els núvols no saben ploure, però són els nostres i a més de les barbaritats, també en donen vida.

 

 

GENER

Gener és el mes del fred, me l’imagine com si fora un home d’edat madura però indeterminada, amb barba llarga i blanquinosa. Gener comença recordant el final del desembre anterior, fred, i el gener, mogut per l’enveja o el “jo més que tu” no es vol quedar darrere i, tot i començar amb unes temperatures “agradables”, el fred traurà el nas entre la primera i segona setmana del mes. Més endavant el canvi d’oratge girarà cap a la humitat i, ja se sap, fred+humitat és igual a neu. Aquesta precipitació arribarà a les nostres muntanyes en qualsevol moment, encara que entre la segona i la tercera setmana se’n veu; només la virulència i l’orientació de les nuvolades diran si la neu es queda a les serralades o abaixa a algunes valls altes. Temporals de neu, per exemple, a Ontinyent, que està encastat al racó occidental de la Vall d’Albaida, n’hi ha hagut de tota la vida. Així que estem avisats, cap novetat. La neu, encara que aparega en llocs habituals, és rebuda amb alegria: els xiquets i els grandots juguen amb ella, es fan ninots, batalles de boles de neu, etc.; ara bé, si és persistent hi ha els efectes secundaris: jacinades producte d’un esvaró amb conseqüències per als ossos, les comunicacions dificultades, etc. Encara que, per a mi, la sensació més increïble de la neu, d’un bon talló de neu, és el silenci. Un altre efecte secundari és que si algú ha fet botifarres les podrà eixamorar, el fred els ve de categoria.

 

FEBRER

Febrer ens saluda fugint de la neu del seu amic que el precedeix, també té traça d’home, amb la barba jaspiada i semblant alegre fins al dia 18 que s’acaba Carnestoltes. Així,  a primeries de mes, els dies assolellats ens semblaran bresca beneïda; ara bé, abans de deixar passar el solet, vindrà un temporalet de llevant que regarà les comarques litorals després, ara sí, sentirem el sol amb el plaer amb què el reben els gats, asseguts al brancal d’un porta, ulls tancats i cara de satisfacció. Però compte, no ens adormim com els felins, cap a la tercera setmana es despenjarà una “daneta” ( sí este mes sembla vindre en diminutiu) duta pel vent de gregal que viatjarà terra endins. En passar el temporal ens quedarà una frescor recordatòria del moment de l’any, estem en possessió del “general hivern” i ja se sap que fins que no s’acaba la lluna d’abril no es pot donar l’hivern per finit. L’any de la neu grossa, el 1926 si no vaig errat, va nevar el mes d’abril. El testimoni directe de ma “uela” ens deia que la neu anava per damunt de les anelles de tocar a les portes de les cases. La Vall d’Albaida, en concret Ontinyent i totes les comarques de l’interior (el Comtat, l’Alcoià...) degueren quedar en un silenci, col·lapse i fred impensables.

 

MARÇ

Després dels mesos que hem passat, març es presenta com John Waine en la pel·lícula “L’home tranquil”, així trau el nas el mes faller. Enguany sembla que ni tan sols s’enrotllaran les banderetes que engalanen els carrers. El vent és un protagonista habitual del mes de març i esdevé, al remat, un perill per als remats de les falles. Vent i aigua és el pitjor per a l’estabilitat d’una falla. Paradoxalment, serà el foc qui acabarà amb elles. Però el vent i la pluja són la pitjor fórmula per als monuments efímers més bonics del món. Enguany sembla que març vol anar de la mà del solet. Tot el mes sencer està immers en la quaresma, però el dol, déu pagà per antonomàsia, vol proporcionar dies agradables fins i tot abans que entre la primavera, que és xica, per això març és un home que du falda per tal d’airejar-se l’entrecuix. Fins i tot en les aglomeracions de les mascletades farà calor, se suarà. Cal aprofitar el bon oratge per a fer passegets agradables amb bona companyia.

 

ABRIL

Abril és un mes que defineix l’oratge ja que ha de significar, sí o sí, el final de l’hivern, cosa per la qual vol ser hippie, però en realitat és pijippie perquè encara pot fer alguna petardada com el final d’una traca, una última fuetada, no de fred, que també podria caure, però sí en forma d’aigua grossa (cada gota val per mil) de tempesta, aquella aigua que banya la serra, li trau l’ozó i exhala eixa oloreta entre agradable, poètica i amable o una fuetada bestial com la de l’any 1926. Tant de romanç per a dir que el mes d’abril seguirà la tònica del bon oratge amb algunes tempestes escampades arreu del territori. Plou i fa sol, com si fora la cançó del caragol. Gaudirem d’una pasqua de bon oratge, de catxirulo, mona, jocs del mocadoret, de corda, de goma o els primers passejos amb bicicleta que després es recordaran tota la vida. Gent jove, deixeu els mòbils i jugueu, quan cresqueu, ja no ho fareu.

 

MAIG

El mes de maig podria ser fàcilment el que va elegir Sorolla per a fer aquells quadres magistrals de la platja del Cabanyal, o de la Malva-Rosa, que no s’enfade ningú, eixa llum intensa tan mediterrània, tan nostra. El mes podria ser un xic jove amb gana de viure i menjar-s’ho tot i en aquest cas sí, hippie. La gent es passejarà per la platja o per la muntanya, que també té molt bona llum. A la platja, amb un mínim esforç mental, podrem veure els bous traient les barques de la platja mentre unes senyores amb vestits blancs i barrets envelats voregen el trencant de les ones mentre veuen uns xiquets nuets banyant-se a la vora de la mar. A veure, als ulls de hui en què les platges s’emboteixen de gent i no es veu ni l’arena, sí que és una escena un poc difícil d’imaginar.

Bé, es veu molt poc de moviment atmosfèric, només alguna nuvolada estètica i testimonial recorrerà cap a finals de mes la volta del cel. Preguem perquè m’equivoque i que es presente ruixat amable i necessari.

 

JUNY

Al mes de juny, un jove esvelt que camina amb el tors nu, li ha fet denteta que maig es passege amb les senyores de Sorolla per la platja. Massa bon oratge per a ser juny, la porta de l’estiu, però abans d’arribar a la porta ja serà estiu.

Atmosfera quieta, l’índex UV ben alt, així que, qui vaja a rebre els rajos del sol, que ho faça amb la protecció necessària. Les persones no som rèptils, no ens cal suplicar al sol que ens carregue les bateries. No veurem mai un gat prenent el sol a l’estiu, un gat normal, vull dir, que de rarets també n’hi ha. Els humans anem per modes. Quan tindre la pell morena significava que treballaves de sol a sol i al sol, tot aquell que volia demostrar que no ho feia se’n protegia i, fins i tot, s’omplia la pell de pólvores blanques per tal d’accentuar la blancor. Això, les modes, van i venen, com els nóvios. En temps dels nostres clàssics, March o Martorell, també s’estilaven pells excessivament blanques, tant que, segons Martorell quan Carmesina bevia vi, es veia com passava per la seua gola. No deixa de ser una hipèrbole literària, però delata com volien ser les dames.

Després de tant de temps sense ploure, si arriba alguna tronada, que arribarà, la rebrem com Gene kelly en “Cantant sota la pluja”. L’actor feia una coreografia cinematogràfica, en el nostre cas, no cal tant, encara que moltes de les coses que fem les fem perquè les hem vistes fer. No sé si m’he explicat. Mira, si plou, farem com a València, la deixarem caure.

 

JULIOL

Juliol porta ulleres de sol i un barret de palla d’ala ampla, com faig jo mateix mentre tinc compte de les tomaqueres i altres verdures estiuenques. Quan jo era menut passàvem les vesprades d’estiu a la piscina municipal, pels altaveus posaven cançonetes de l’època: “Un rayo de sol”, “Eva María se fue”, “Zapatero Remendón” i tantes altres que tenim gravades a colp de reproducció al cervell. Passar l’estiu remullat amb aigua fresca és un dels millors plaers per tal de combatre eixa xafogor canicular que penetra fins a l’enteniment. En aquelles vesprades setanteres lliures de preocupacions (i de mòbils) hi havia estius que quasi totes o, no exagerem, moltes vesprades guaitaven núvols de tronada per Sant Esteve. Els nostres avantpassats van edificar l’ermita al nord-oest de la població d’Ontinyent per tal que el sant posara una miqueta de trellat en aquelles tempestes que podrien fer molt de mal. Ja he dit que potser no n’hi havia tantes, de tempestes, però tinc eixa sensació enganxada al cap com si fora un ham.

Enguany sembla que vol ser un d’aquells anys, sobretot abans de l’entrada de la canícula. Ventets fresquets procedents de llevant mouran l’atmosfera; ja se sap que el llevant la mou i el ponent la plou. A veure, de calor, en tindrem de la bona i apegalosa. Això no és cap predicció, és una realitat anual; les tempestes, no. A veure si en pose una a l’enclusa.

 

AGOST

Quan hi havia temps de seca, en temps antics es treia el millor sant de la devoció popular per tal de demanar aigua; això ens ho recorda, per exemple, el dietarista Pere Joan Porcar (1560-1628), en el seu dietari hi ha moltes entrades en què es conta això: “Processó general per aigua: dissabte a 24 de març de 1612, al matí, feren processó general per aigua a Sant Salvador...”. De vegades la súplica arribava immediatament, així, el 16 de març de 1609 també hi va haver processó general per aigua i “...Nostre Senyor, per sa gran abundant misericòrdia, feu que plogués, i plogué aquella nit poc a poc i a l’endemà plogué que alegrava la terra. Beneït siga per sempre”. De vegades la crida per aigua era tan ben oïda que el “27 de juliol de 1610 a les cinc hores de la vesprada vingué  gran lo riu que prenia nou arcades del pont del Real”. 

A veure, agost vol començar “fresc” en plena canícula, amb tempestes vespertines que banyaran el territori com ho fan les tempestes, és a dir, de manera molt local. Després de la Mare de Déu “gità” es notarà el canvi de veritat, els dies ja no seran iguals i les nits tampoc, el General estiu es retira a la caserna.

 

SETEMBRE

Des que es van posar pel mig juliol i agost per dos emperadors egocèntrics, setembre ja no és el seté mes, sinó el nové. Aquest i els dos que queden tenen els noms fora de lloc, però bé, el mes entra amb la sensació de frescor que ha transmés el final d’agost, així el sol del matí, lluny de molestar, s’agrairà. Cap a migdia caldrà posar-se el barret per a eixir al carrer. La primera meitat del mes serà especial per a gaudir d’una llum única en tot l’any, esplèndida, diàfana. Els mesos d’estiu no tenen tanta claror a causa de la calitja. Enguany setembre ens regalarà uns dies preciosos i amb una visibilitat espectacular: les serralades del nord de València, la Calderona i Espadà es veuran amb facilitat des del final del golf de València, per exemple, des de la platja de Piles. Pujar a un cim com el Montgó serà una delícia i pagarà la pena l’esforç de l’ascensió. Tant se’n fa si és el Montdúver, el Benicadell, el Montcabrer, l’Aitana o el Penyagolosa, totes les serres seran un regal per a la vista.

La tercera setmana pot portar un tren de núvols de mar cap a terra que ens remullarà i perdrem de vista els espectacles visuals de què poc abans gaudíem. El mes s’acabarà fresquet i tranquil.

 

OCTUBRE

Es tracta d’un mes plenament tardoral, nit de flassada amiga, el camp fa olor de renovació, algunes fulles comencen a perdre la frescor i, per tant, la verdor i el sol segueix imparable el seu camí cap al sud. Certament la primera setmana es presenta agradable, bon oratge per a celebrar Sant Francesc, bon home amant de la natura, però a partir de la segona setmana començarà la processó de núvols de mar cap a terra, veurem condensacions a les serralades i ruixats dispersos fins que a la tercera setmana arribe un temporal de llibre, una dana d’aquelles que es veu com es despenja pel mapa i se situa al sud de la península Ibèrica amb una aportació de vents de llevant i de gregal que ompliran de nuvolades plorones el territori, cosa que ens confirma que els núvols a la nostra terra no saben ploure. Esperem no haver-nos de tirar les mans al cap. Els temporals de tardor tenen una fama que...

 

NOVEMBRE

Novembre, que era davanter centre, ara és extrem, del 9 a l’11. Siga com siga, és molt bon mes per a preparar l’hivern, diverses activitats ventoses animaran l’atmosfera; vol dir això que si s’estaven fent bolets, se secaran o es cucaran ja que, llevat de la primera setmana, la resta vol ser tranquil·la, calmada i assolellada agradablement, ambient fresc però tacat de sol. Si es veu algun moviment aquàtic vertical, es presentarà a començament del mes; després, en tot cas, hi haurà moviments d’humitat horitzontal, boira pixona que diem per ací o “lluvia horizontal” que diuen als boscos de laurisilva canària. Poca aigua però frescor i fins i tot fred. L’any passat ja va arribar la primera urpada de fred important al novembre. El de 2026 ve fred, però eixut, llevat, com he dit, de la primera part del mes.

 

 

DESEMBRE

El mes de desembre, el desé per als romans, es presenta divertit atmosfèricament parlant. Després de viure un novembre seré amb puntades de fred, ens arriba un canvi sobtat de temps. A començaments de desembre arriba una llevantada forta i fresca, ben fresca, tant que podria enfarinar els cims i fins i tot podria abaixar la quota. On caiga més aigua i on en caiga menys, la primera part del mes serà humida. Després de tossir el cos es recompon i busca la normalitat anterior a l’esclafit. L’atmosfera, després de remoure’s, s’asserena i fins a la tercera setmana no tindrà un altre atac de tos, menys fort que el de començaments de mes però amb nuvolades cavalcant entre les serres i les valls. El mes i l’any volen acabar amb un atac de serenitat, de dies clars i frescos d’hivern, com ha de ser. Un altre any que s’esmuny de les mans però, com diuen els andalusos, que me quiten lo bailao.

 

ÒLIBA 2025

No seré jo qui negue el canvi climàtic i que, a més, aquest tinga un origen antropogènic, que el té. És òbvia la marca que deixem les persones en la natura; des de l’antiguitat s’ha tractat de “dominar” la natura cosa que és una arrogància estúpida. Quan la natura diu que va, l’ésser humà, per molt desenvolupat que estiga, no té res a fer. El que per a nosaltres són catàstrofes, per a la Terra són picoretes o un esternut: terratrèmols, erupcions volcàniques, diluvis o col·lisions de grans meteorits sobre la superfície terrestre, tant se’n fa. L’any passat va ocórrer la pitjor desgràcia per inundacions al sud de la ciutat de València, el nostre cor està amb les persones que la van patir i la nostra ràbia sobre les que xuplaven caps de gamba mentre la gent s’ofegava (Mazón, dimissió!!). La voluntat i les bones intencions humanes han impedit que la inundació arribara la ciutat de València amb l’anomenat “Plan Sur”. Va funcionar, sí però, i el “Plan Sur” per al sud de la capital? I els plans per a tantes i tantes zones inundables en tot el món? Les persones, amb la seua escassa perspectiva no veuen més enllà de cent, dos-cents o tres-cents anys, és a dir, ni un segon en temps geològic. Inundacions n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà i mentre les persones ocupem zones inundables i, fins i tot, les que no ho són, hi haurà desgràcies. Totes les cultures antigues tenen llegendes d’inundacions terrorífiques: el diluvi de la Bíblia, per exemple, o els relats de diluvis de les cultures precolombines.

Ens agrade o no, les persones, més que “dominar”, ens hauríem d’adaptar. Així ha ocorregut amb les persones que vivien a la sabana africana suportant un sol inclement, van haver de desenvolupar tota la melanina imaginable per poder suportar els rajos solars; en canvi, aquelles persones que es van haver d’amagar en les coves a causa del fred, van anar perdent, a poc a poc, la melanina i alguns van arribar, i encara arriben, a l’albinisme. En el món animal trobem les mateixes adaptacions, la mostra són alguns talpons albins que, a més, són cecs. Els esquimals han sabut adaptar-se al gel i la neu en un desert congelat, els beduïns en un desert abrasador, les persones nascudes a la selva han hagut d’aprendre a viure en un lloc tan carregat de vida. En qualsevol dels casos sempre en harmonia amb la natura. Això de “dominar” és una dèria produïda per la sobreabundància de diners: pistes d’esquí al desert, caps de golf on no creixen ni les botges, buscar una uniformitat de temperatura artificialment, càlida a l’hivern o freda a l’estiu o tantes accions en què pretenem que la natura s’adapte a nosaltres i no a l’inrevés. Sí que anem errats.

Recorde que, a finals de la dècada dels seixantes, el meu mestre don Roberto Tormo, ens ensenyava amb una vocació de mestre innegable i amb algunes idees i maneres d’ensenyar que hui podrien formar part dels programes educatius, bé, no ens hi posem que ens enviscarem. Quan ningú ho feia, ell apostava per la proximitat i, en tocar la geografia de serres, primer parlava de la Mariola, del Benicadell, de El Torrater, de la Solana; si parlava de rius, primer el Clariano, el que passava pel poble i acabava al Xúquer. Don Roberto podria haver anar a eixes cimeres del clima improductives on parlar del canvi climàtic és com parlar de l’oratge que farà demà per si cal mànega curta o llarga. El mestre ens va contar una història que parlava de l’harmonia amb la natura que no podré oblidar mai.

Hi havia un regne molt pròsper al qual la natura li havia regalat unes terres molt fèrtils, on creixia tot el que es volguera plantar: blat, oliveres, ceps, garroferes i tants arbres fruiters com es volguera: albercoquers, bresquilleres, pruneres, pomeres, figueres, etc.

Un dia van anar els llauradors del regne a parlar amb el rei per a presentar-li una queixa i és que els pardalets: xeus (teuladins), verderols, caderneres, gafarrons i altres pardalets els picaven molta fruita i se’n perdia molta a l’arbre mateix per eixa causa. El rei, mal aconsellat per alguns trapatroles, va oferir molts diners per cada paradalet que li portaren mort. Així, la gent es va tornar carabassa i va començar un extermini voraç fins que no en van deixar ni un. En arribar la collita d’aquell any, els llauradors omplien cabassos i cabassos de fruita perquè els pardalets no els n’havien picat cap. L’alegria no els va durar molt, ja que a l l’any següent es va perdre molta fruita perquè se la menjaven els cucs i altres insectes; era massa tard per a donar-se compte que els pardalets, a més de fruita, tenien un menú molt més ampli i carregat de proteïna. El següent any havien de menjar fruita verda si la volien provar. Prompte van enyorar els pardalets, que formaven més part del remei que de la malaltia, així, van enviar missatgers per tots els regnes veïns per tal de buscar pardalets per als seus camps.

Eixa lliçó d’harmonia ens la podríem aplicar a moltes coses i, per cert, sempre s’ha dit que la fruita picada pels pardalets és la més dolça; a nosaltres ens poden enganyar per la vista, als pardalets no.  

El nostre refranyer està carregat de sentències referides al clima i n’hi ha molts referits als mesos i la seua variabilitat: “ Si al gener hi ha flors, al maig hi haurà plors”, és a dir, que les flors al gener no són molt habituals i, si n’hi ha, tenen mal futur. Ara bé, la flor de l’ametler sempre és agosarada i mou amb els primers refilets de sol de l’any; bé, ja sap a què s’arrisca. En el llibre “Saviesa popular, recull de refranys i frases fetes” de l’amic Joan Lluís Sanchis Ferriols hi ha un excel·lent recull de refranys i és d’on, majoritàriament, trauré els refranys per a il·lustrar els mesos de l’any 2025.

 

GENER 2025

“Al gener, tanca la porta i ompli el braser”

Dir que farà fred al mes de gener sembla una obvietat, però això era abans, ara les obvietats no ho són tant. Ens arribarà una gelor de la plana central de la península ben forta, compte a l’agosarament dels ametlers de saba més líquida. Arribarà en forma de ponentada hivernal, és a dir, en forma de ventisca; sembla, no ho sé, que deu haver nevat en terres altes.

“Gener amarat, mig any assegurat”. Cap a mitjans de mes els aires giraran i vindran de la nostra mar, la Mediterrània, això vol dir que plourà sobretot a les comarques centrals, on les muntanyes saluden amb vehemència tots els núvols que entren per la mar i els fan pagar un aranzel: la pluja.

Tant quan ploga com quan no ho faça, gener serà un mes molt humit, cosa que ens recorda el refranyer: “Massa pluja al gener, mala anyada sol fer”. A veure, llevat dels dies de pluja, el mes estarà emmarcat per un anticicló que proporcionarà bancs de boira i no una de normal, una que a Ontinyent es diu “boira pixona” perquè ho deixa tot xopat. Al  bosc de laurisilva es diu pluja horitzontal. Si alguna boirada coincideix amb el fred, veurem rosades blanques o gebrades, cosa que sempre és espectacular.

Resum del mes: fred de ponent, aigua de llevant i boira pixona.

 

FEBRER 2025

“Gener abeurat, febrer gelat”.

Si això van observar els nostres avantpassats, qui soc jo per a contradir-los? Es veu que enguany l’hivern vol dir “ací estic” i, què hi ha més típic de l’hivern que el fred? Febrer, ubicat en el cor de l’hivern començarà carregat de fred, però sec, contràriament al que passava al gener; eixe fred és molt més perillós que l’humit. És el que fa gelades que deixa sems els arbres, sobretot els menys preparats. Espere enganyar-me.

En la part central del mes les serres s’encapellaran, retindran els núvols transportats per la corretja de llevant; afortunadament, ja no farà tant de fred, ja se sap: “Al febrer, un dia de sol i un altre al braser”. Els dies de brases, asseguts al voltant d’un tendur de bones faldes i una partideta de xamelo o parxís, o un bon llibre, una bona companyia o tot alhora. Els dies de solet, així, en diminutiu, sol d’hivern, tímid i agradable, el que busquen els gats i agraïm les persones. Ah! els gats són els millors buscadors de solet que hi ha.

 

 

 

MARÇ 2025

“Març marcador, que de nit fa fred i de dia calor”

No podem marcar el mes de març per un fenomen atmosfèric que el caracteritze, serà un mes de contrastos i varietat, el refrany ja assenyala l’ambigüitat. A començaments del mes notarem les primeres alenades del sol el qual ens demanarà que ens llevem corfolls de damunt, ara bé, no ens els deixem a casa perquè, a mesura que els rajos solars vagen perden verticalitat, es notarà de seguida que l’hivern encara no se n’ha anat. Cap a mitjan mes hi haurà entrada de núvols que faran capell a les serres, poca precipitació però humitat sí que n’hi haurà. Després vindran les típiques ventades falleres que enrotllen les banderetes i fan tremolar els festers per si cauen els monuments de fusta, cartró i suro blanc. A veure, bones notícies per a la festa, no caurà cap ninot empés pel vent, ni es banyaran però, de nit, caldrà afegir algun corfoll per a evitar els clàssics refredats fallers; bé, ja ho sabem, qui vol lluir, ha de patir.

El mes acabarà tranquil, amb el sol reclamant el seu reialme, somrient cada vegada més:  “Març marcer, sol carasser”.

 

ABRIL 2025

“Fins que la lluna d’abril no haja passat, no dones abril per acabat”

Abril és el mes primaveral per excel·lència, abril és verd, verd cridaner de fulla tendra, és el mes que et sorprèn amb l’ou de la mona de pasqua a la mà a punt de dir: “Ací em pica, ací em cou, per ací em menge la mona i ací et trenque l’ou”, i, de seguida, se sent un tro que es passeja per barrancs i cims, per gorges i avencs i, sense més avís, comencen a caure gotes grosses (com de deu duros que dèiem) que banyen la terra amb rapidesa i fan enlairar l’ozó, eixe O₃ tan agradable quan entra per les fosses nassals.

A veure, de pluja, O₃ i caragols, poca cosa. Sí que vindran nuvolades sobretot de ponent i, de ponent, ni gent, ni vent. Sí que hi haurà canvis de vent cap a mitjan mes que augmentaran la humitat relativa de l’aire, però poca precipitació si és que n’hi ha.

A les nits encara caldrà la flassada al llit i una jaqueta per  a anar pel carrer. Ho deia el refrany del principi i és que la lluna d’abril acaba en maig!

 

MAIG 2025

“Ni una flor fa maig, ni una gota fa raig”.

Maig, com que encara carrega amb la lluna d’abril, començarà fresquet i humit, però poc banyat per la pluja. El cor del mes convidarà a l’alegria que transmet el sol que vol anunciar la seua arribada definitiva, però serà això, només un anunci. Cap a la tercera setmana mouran els núvols de procedència marítima que voldran travessar el mur de sentinelles de la Safor: el Montdúver, el circ, la serra de Barx i altres muntanyes que demanen la identificació a eixes tropes de vapor d’aigua. Alguns núvols es troben retinguts en dependències de les serres i comencen a plorar, regaran les comarques litorals de sempre i alguns núvols agosarats aniran cap a la Vall d’Albaida, el Comtat o l’Alcoià. A les Riberes els arribarà algun arruixó. El mes acabarà amb una sensació de frescoreta que ja no esperàvem, cosa que proclama la dita castellana: “Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo”. Doncs això, qui vulga llevar-se’l, que se’l lleve; de fet, Tarsan no se’l posava mai.

 

JUNY 2025

        “El juny diu al juliol, jo ja he plogut, fes tu bon sol”

Quan les observacions evidencien el que no és habitual, costa de creure. Aquestes, les observacions, parlen d’un mes més fresquet del normal i amb algunes precipitacions; per tant, segueix la tònica de l’any humit que se’ns presenta. Un juny plujós no era molt bona notícia per als conreus de blat, “al juny, la falç al puny”, era el mes de la sega i un bancal fangós era mal de segar a més es podien fer malbé les espigues del blat, cosa per la qual no eren molt ben rebudes i el refranyer ho fa patent: “Aigües de juny, mal solen dur”. A veure, hi haurà ball de tempestes en la primera part del mes, però no seran fortes, arruixaran el territori però no faran mal ni a collites, ni a les persones. La segona meitat del mes vol refrescar i aportar les últimes tempestes; ara bé, amb els solstici passat, el sol no estarà per a molts romanços, haurà posat la seua bandera dalt del Montdúver i posarà les coses climàtiques en el seu lloc.

 

JULIOL 2025

“A juliol, els temporals a la posta de sol”

Tranquils i tranquil·les, farà calor i, a mitjan mes, calor canicular de llibre. Qui vulga anar a la platja (amb protecció per a la pell, clar) que vaja a gaudir d’aquell entreteniment que entreté a qui entreté. Ho deia la meua sogra: “Amb el que tinc, m’entretinc”. Però el refrany que iniciava el mes s’acomplirà. A Ontinyent hi ha una ermita, Sant Esteve, que la van posar al cim més alt des d’on venien les tronades més potents i malfactores. En el seu temps, com totes les ermites, tenien ermità que feia una foguera totes les nits com a senyal que feia la seua feina. Víctor Català (Caterina Albert) també ens situa “Solitud” en un ambient d’ermites i moltes més coses. Bé, aquelles tronades d’estiu comencen, ben avançada la vesprada, amb un nuvolot que trau el nas per darrere de la serra; el cumulonimbus va creixent, s’eixampla tridimensionalment i rebenta sobre la piscina, la platja o berenant en un baret.

Tot i que farà bona cosa de calor, eixos ruixats calmaran l’atmosfera i faran algunes nits caniculars més suportables. Ona de calor? No, no se’n veu cap. Quan faça calor de la bona ens queixarem, com tots els estius. La solució és fàcil, una bona ombra, una botija d’aigua fresca amb unes gotetes de cassalla i estar-se quiet. És millor remei que rebentar el medi ambient amb l’aire condicionat.

 

AGOST 2025

“Aigua agostenca, oliva tendra”

No rima, però s’aproxima. És cert que les olives agraeixen cosa de no dir eixes pluges estiuenques, de veure-les pansides a tendres i guapes hi ha molta diferència. La primera part del mes sembla que serà dogmàtica, és a dir, canicular, bona cosa de calor que maleirem si estem treballant. Ara bé, “A la mare de Déu gità, prepara la flassà”. És també un tòpic que en el mes d’agost hi ha un punt d’inflexió que ens recorda que, encara que “a l’estiu tot el mon viu”, a la tardor, també, i més fresquet. Durant la primera part del mes ens caurà la calor a plom, fins i tot alguns dies de calitja amb la mala visibilitat que això provoca; ara bé, arran del canvi hi haurà tronades a les comarques litorals i prelitorals; les nits seran més fresquetes i suportables que les caniculars. Les tempestes vindran de qualsevol lloc com bé diu el refrany: “Si Déu no vol, els sants no poden i, si Déu vol, de tots els aires plou”.

 

SETEMBRE 2025

“Setembre asseca la font o s’enduu el pont”

Comença setembre espolsant-se la calor del mes precedent, però no se’n pot desempallegar del tot, el sol encara se sent el rei del cel, tot i que, a poc a poc, estols de núvols procedents de la mar aniran cobrint la volta del cel. Primer, el sol enfadat, només es deixarà veure entre núvol i núvol, ullades que diem, i després el taparan del tot.

De mitjan mes endavant arribaran els canvis, primer per la part més septentrional del territori i, després, ocuparà la part central. El sud, com altres vegades, s’escaparà d’aquestes pertorbacions atmosfèriques.

Esperem que eixes precipitacions siguen profitoses i que aporten la mostra d’una tardor humida que fan tant de bon goig als malalts de bolets. Quan passegem per la serra humida l’ozó té una altra olor, hi ha, a més de la terra, material vegetal en descomposició que mai fa mala olor. Qui haja fet compost en un racó del camp ho sap ben bé.

 

OCTUBRE 2025

“Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit”

El 2025 vol ser fidel a aquest refrany i, cap a finals de mes, vindrà una frescor que els deixarà baix taula. Cada vegada hi ha més insectes que troben bon recer en les nostres contrades. Nosaltres tenim els nostres aliats: pardalets, dragonets, rat-penats i altres animalons que han de menjar i troben en els insectes un autoservei de cinc estrelles. El problema és que l’oratge i condicions ambientals actuals atrauen més insectes que depredadors. Deixar-ho tot en mans de la química és una opció, però la que ofereix la naturalesa és molt millor.

Octubre vol ploure a la segona meitat avançada del mes; primer amb boires costaneres i, després, ajudades pel llevant i el gregal, entraran bones nuvolades que remullaran les serres, les valls i les planes. Els micelis estaran nerviosets de veure que la pluja tarda a arribar però, en mullar la terra, faran moure els bolets al novembre.

Llevat dels dies que plourà, l’oratge serà amable, això no vol dir calor, vol dir que el sol acudirà a la seua cita diària, l’arribada de nuvolositat i l’escassa incidència dels rajos solars, farà que els insectes rebenten de fred.

 

NOVEMBRE 2025

“De tots Sants a Sant Andreu, vents o pluges; pluges o vents”.

També he trobat el refrany que es pot adir al pronòstic fruit de les observacions. I, a més d’eixos dos factors meteorològics, també caldrà afegir el fred.

Hi haurà, sí o sí, moltíssima humitat en l’ambient fruit de vents marítims, els quals, en algunes ocasions arrossegaran nuvolositat i precipitació. Això arribarà fins on arribe la corretja transportadora de vent. Les comarques litorals no es llevaran de damunt eixa sensació per més corfolls de roba que es posen. Per a eixugar la roba caldrà entrar-la a casa o, si es compta amb una eixugadora, aprofitar-se’n de la tecnologia. Veurem molts núvols pel cel tot el mes, al principi no aportaran pluja però, al ramat, hi haurà un oratge molt canviant i incert que desembocarà, a final de mes, en la sensació de fred.

 

DESEMBRE 2025

“A Nadal, al foc, a Pasqua, al joc”.

El mes començarà tranquil però mantenint la frescor que li ha transmés novembre, llevat d’això, hi haurà poca activitat atmosfèrica destacable. Així, qui vulga aprofitar els dies festius de començament de mes, haurà de comptar amb la roba d’abric. Segur que a les comarques litorals no se sentirà tant, però a l’interior, si som gent simpàtica que sempre duem el somriure a la boca, ens podem quedar així, erts, fins que algun sistema de calefacció ens retorne el gest.

De València fins a les Marines, afegint comarques centrals de l’interior, poden tindre un episodi de pluges moderades, si s’accentuara el fred, podríem veure volves de neu pel cim de les muntanyes.

El final de mes i de l’any es mostra poc actiu quant a fenòmens meteorològics. Alguns indicis em fan pensar que tornarà el fred. Millor que faça fred perquè: “Si per Nadal fa estiu, a Pasqua, prop del caliu”.

 

ÒLIBA 2024

 

No soc gens aficionat a les arts endevinatòries, sempre he posat el muscle al costat de la ciència com ho feia en nostre savi medieval Ramon Llull: astronomia, sí; astrologia, no. Sempre al costat d’allò tangible, la seua Art atenyia a tots els àmbits de la saviesa humana. El seu propòsit, això sí, era utòpic, que no impossible. Sobre la tolerància, Jesús Tuson en va parlar[1] amb molt de trellat i proposava amor a les diferències; així, entre les persones hi ha motius per a tot.

Si algú es diverteix, o creu o s’apuntala en alguna creença, cal respectar-ho tot mentre no vinga amb algun pla messiànic per a salvar-nos de l’error en què la resta viuen. Si algú creu que han de vindre els extraterrestres a salvar-lo de no se sap què, doncs bé, tant se’m fa. Si algú espera el carro de foc travessant el cel i un judici final, doncs, bé, que busque bons advocats. Des de l’antiguitat hi ha un munt de “misteris” sense resoldre i hi ha qui viu d’això, de repassar misteris i no resoldre’n cap. Cada vegada, més misteris, més extraterrestres i més foc a l’avern. Si algú m’ho pregunta, li ho diré. Preferisc posar-me a la vora del nas un bri d’alfàbega, de romer, de pebrella, d’herba-sana o de timó. També preferisc que m’òmpliga el nas l’aroma d’un bon bolet, un lactarius deliciosus, per exemple. A la boca un bon mos de menjars plans i tradicionals, a les orelles una bona música o paraules de vellut o refilets d’ocells menuts: a la vista, una vall verda i blanca serpentejada per un riu i, al tacte, la pell de l’estimada. Me n’aniré a l’infern? De cap de les maneres, ja ho deia ben clarament un antic poema arabigoandalusí:

Oh! Gent d'al-Andalus

que bé que viviu!

Aigua, ombra, rius i arbres.

La vostra casa

és el paradís de l'eternitat.

Si jo triara, no ho dubtaria.

No tingueu por d'anar a l'infern:

a qui ja viu al paradís

no se'l pot castigar.

 

El cas és que enguany m’he adonat d’un fet curiós. En explicar-lo, algú em dirà que això és numerologia. De números sí que va la cosa, tant se’m fa, m’ha fet gràcia i punt.

De xiquet em van ensenyar a l’escola a comprovar les operacions matemàtiques amb la prova del 9, en la qual, el 9 equivalia a 0 perquè mai sumava. Així, el número 522 era igual a 0 perquè 5+2+2=9 i, per tant, 0. 57= 5+7=12 (1+2)=3. De vegades jugue a reduir números a la mínima expressió. Per exemple, quan em trobe en un embús a l’autovia em pose a reduir el número de les matrícules dels cotxes del meu voltant i sempre busque algun número (natural o sumat) que simplifique l’operació. Per què dic açò?

Em prenc les “cabanyoles” com un entreteniment d’observació i un joc de projecció o previsió. Hi ha les “anades” que són els 12 primers dies del mes d’agost que correspondran a un mes començant per agost. Després hi ha les tornades que corresponen als 12 següents dies del mes d’agost però en sentit contrari, és a dir, el dia 12 d’agost correspon a juliol i el dia 13,comptant endarrere, també fins arribar al 24 que torna a ser agost. Doncs bé, mirant els resultats d’anades i tornada juntes (sempre s’ha dit que les tornades són més segures que les anades) em vaig trobar aquest fet curiós:

 

Anades	tornades	suma	Número reduït
1 agost	24 agost	25	7
2 setembre	23 setembre	25	7
3 octubre	22 octubre	25	7
4 novembre	21 novembre	25	7
5 desembre	20 desembre	25	7
6 gener	19 gener	25	7
7 febrer	18 febrer	25	7
8 març	17 març	25	7
9 abril	16 abril	25	7
10 maig	15 maig	25	7
11 juny	14 juny	25	7
12 juliol	13 juliol	25	7

 

Resulta un fet curiós que algú, en veure la coincidència, dirà que el número 7 és màgic i no sé quants romanços més. El número màgic és el que hi ha al dècim premiat amb la grossa de Nadal. Se sumen com se sumen els números sempre donen 7 com a resultat. Per exemple agost: 1+2+4=7 / 1+24=25, 2+5=7. Ja està, poca cosa més a dir que la gràcia de la coincidència.

Feta la carta de presentació, comence a exposar el que el meu entreteniment ha vist a través d’un oracle casolà sense sacerdotesses ni escolans d’amén que voltegen les seues faldes.

 

GENER 2024

El mes de gener comença ensopit, tot s’apaga, diuen, i gener ve sompet com el final de desembre de 2023, insípid. Però eixe arrossegament de cuc arcaic s’acaba a la segona setmana del mes. Mourà el llevant i un tren de tempestes arruixarà tot el territori, aigua beneïda. Ah! De fred, també en tindrem, cal no oblidar, malgrat l’arrossegament, que estem a l’hivern. Clar, com que darrerament estem acostumats a uns hiverns suaus, ens sorprendrà el fred, eixe fred que, en tocar la cara, ens deixa la pell erta i tesa; la sang puja a sufocar la hipotèrmia i ens deixa la punta del nas roja com un senyal d’avis de perill.

Compte, doncs, perquè en arribar la tercera setmana podria haver-hi una conjunció atmosfèrica: llevant, núvols i fred. Podria esdevenir-se l’alquímia, la barreja, la metamorfosi: la neu. Recorde quan, de menut, mirava a través de la finestra de casa les volves grans, enormes, que queien quasi ingràvides i silencioses, boniques i atractives. Una cortina de volves que després, inútilment, tracten d’imitar les cortines de les dutxes. Bé, per a la tristesa dels xiquets, xiquetes i grandots, la neu només quallarà a les muntanyes, ja que la lluna no està en la posició ideal perquè qualle la neu. Gaudim de l’espectacle efímer d’una nevada.

Aquest temporal també deixarà aigua a les zones menys elevades, les tradicionals terres costaneres del sud del golf de València i del nord marítim d’Alacant.

 

FEBRER 2024

Febrer és un mes de transició, una corretja curta que només té 28 dies, enguany, per dur la contra, 29. Entre el papa Gregori i els emperadors romans es van fer un embolic que aquest apèndix resol com pot. De vegades també és divertit: els ametlers, que ja s’havien carregat de flors al gener, ara bufen les gemes de totes les branquetes, les fulles volen guaitar la intempèrie per tal de protegir les flors sortudes que han estat pol·linitzades per uns insectes cada vegada més herois, vestits de camuflatge contra tanta arruixada. Visca els insectes!!!!

Hi haurà dies de solet, eixos típics que els gats busquen on el sol arriba sense fer molt de soroll; també hi haurà dies de quedar-se a casa, arraulits amb una flassada al sofà, com ho fan els gats més agollats (els que tenen més “morro”, la paraula encara no la recull el diccionari i ma mare la deia de seguit).

La primera meitat del mes, calmada, fresca, amb el solet volent-se desempallegar dels rigors de l’hivern. Els canvis vindran cap a finals de la segona setmana; núvols de procedència marítima, que han carregat aigua a la mar, vindran cap ací a descarregar-la, sembla que el nord i el sud del territori estan més exposats a la irrigació natural.

El mes acabarà buscant l’últim dia d’afegit amb uns rajos del sol tímids i amables que els gats tornaran a buscar, ja que aquest hivern vol ser llarg, sense massa intensitat, però llarg.

 

MARÇ 2024

El més remarcable d’un mes tan optimista i primaveral és el vent. Les anades l’han marcat molt clarament; les tornades el confirmen i el liquiden.

A veure, fallers i falleres de totes les contrades on en fan: estigueu tranquils, per a la festa hi haurà un parèntesi de vent, les falles no cauran; ara bé, de la pluja no sé si ens lliurarem.

D’una banda, el mes començarà fresquet. Les serralades del sud de la ibèrica rebran núvols, trons i aigua certa. Aquest festival atmosfèric (“Celúriafest”, per posar-li un nom modern) vol desplaçar-se cap al sud. Eixe és el temor: avança el mes i Celúriafest alhora. Durant las setmana fallera encara es podrà escapar algun núvol (dels que s’han comprat masclets) a veure la Crida, la “plantà” no la veuran.

El mes acabarà amb sensació de caloreta (“caloré faller”, no) que alguns aprofitaran per posar-se la desitjada mànega curta i menjar-se la ona mentre s’enlairen els catxirulos.

 

ABRIL 24

Abril rima amb mil, ja se sap. Doncs aquest mes d’abril va ben rimat. A començaments de mes i encara amb el record de la mona passant per la gola vindrà un oratge fresquet, que no fred, arribaran núvols i començaran a descarregar d’una manera tímida, com si el s núvols no saberen que ací estan en el país que no sap ploure.

Cap a mitjans de mes eixos núvols es faran forts apegats a les serralades, menjant-se-les, ocultant-les. Deixaran la terra ben assaonada amb eixis gotes grosses que han fet famós el refrany de la rima de mil. Així acabarà el mes, nuvolades, tros, tempestes, clarianes, moviments de vaivé.

 

MAIG 2024

Maig és el mes que mostra l’estiu, potser ens dirà com ve l’estiu. Hi ha vegades que no permet llevar corfolls de roba (allò del “40 de mayo”) i n’hi ha que, sobtadament, se n’ha d’anar tot fora.

Començarà el mes calmat, pausat, tranquil amb algun ruixat residual que venia del mes anterior, poca cosa i cap a les serralades que atrauen les tempestes. Després vindrà la calor, suportable i, fins i tot, desitjada que acabarà rebentant amb una ponentada cap a la tercera setmana. La resta dels dies, “plans” com els personatges dels llibres de cavalleria.

Però a traure’ns de l’ensopiment vindrà el cavaller de blanc, el nostre Tirant, personatge redó, armat de cavaller, pujat al cavall i amb la penyora de la Carmesina. No serà un canvi dràstic, però s’agrairà i trencarà amb la mansuetud i la posterior ponentada. El cavaller de blanc obrirà les finestres perquè entre l’aire, a ell li ho haurem d’agrair.

 

JUNY 2024

Juny sí que té la porta i la clau de l’estiu, l’entrada serà discreta, sense fer soroll, caloreta bona per a les tomaqueres i les solanàcies en general. Llum del nostre Sorolla. Si algú té una sorollera, ja podrà veure el fruit si és que els insectes han pol·linitzat els arbres.

A començaments del mes hi haurà qui renegue per no poder anar a la platja a prendre el sol, sol d’estiu, s’entén. A la vora de la mar el llevantet, fins i tot serà fresquet. Algunes colles de núvols adolescents es passejaran pel cel mentre trien el lloc on madurar, on poder condensar-se i tornar a la terra a reiniciar el cicle.

Sembla que a la segona setmana els núvols entraran amb més força, nuvolades majors d’edat que entraran com si s’estigueren manifestant pel cel. El golf de València serà un dels llocs elegits per a la condensació i posterior precipitació. L’aigua no se n’eixirà dels barrancs ni taparà els ulls dels ponts, però una remulladeta abans d’entrar l’estiu com una estampida de rinoceronts, va bé, va molt bé.

Després quedaran uns dies fresquets i, finalment, la calor, la que tots temem, la que torra tomaques i bada les pedres.

 

JULIOL 2024

Juliol és un mes canicular (canis maior dels romans, Sírius per a nosaltres) i farà calor, i tanta que en farà. Tot i això, caldrà matisar.

El mes començarà amb calor, però com que venim d’un final de juny calentet, no ens adonem, ja estem immersos a la boca del llop. Res que no siga típic i tòpic del mes de juliol. Enguany, cap a meitat del mes, sembla que vol escapar-se alguna tronada d’estiu, d’aquelles curtes i imprevisibles, sorolloses i intenses. És el moment ideal per a trobar-se amb la terra i inspirar aquella olor que fa l’ozó, una oloreta tel·lúrica i atàvica que ens fa tornar a llocs i moments de memòria infinita.

Al nostre territori, o almenys a les zones més costaneres no s’albira cap onada de calor, en tot cas, alguna apaivagada per la influència de la mar, que si no tinguera l’aigua tan calenta, esmorteiria molt més les calorades intenses. Mes de calor, potser “tormentós”, però no turmentós.

 

AGOST 2024

Els primers dies, encara caniculars, es presentaran calorosos (per a dir això no calia recórrer a l’oracle). Però entre les anades i les tornades hi ha una discrepància. Les que tornen marquen un mes avorrit, calorós, pesat i bascós. Lamentablement ja ens hem acostumat a eixa monotonia, a eixa classe d’estiu, governat per unes quantes onades de calor.

En canvi, les anades marquen entre la segona i tercera setmana moviment de núvols i vent de llevant. Si veiem el registre històric, el que marquen les anades era més “normal”, les tornades mostren el que darrerament vivim a l’estiu. El 23 ha tingut dues llunes plenes al mes d’agost, el 24 tindrem dues minves.

A veure, no faré ara un panegíric a favor de les minves (agradar-me, m’agraden), però sembla que la senyora de la nit hi té molt a dir. L’agricultura està molt pendent de les llunes, les sembrades, les plantades, fins i tot les collites depenen de les llunes; un arbre o una canya es talla en una determinada lluna de l’any si no volem que es corquen. La neu vol quallar en minva. A veure, m’agrada que hi haja dues minves. Així, ni que siga metafòricament, entre la lluna que creix (12 d’agost) i l’última que minva (26 d’agost) pot haver-hi moviment. Casualment és el que diuen les anades.

 

SETEMBRE 2024      

Novament hi ha discrepància entre les anades i les tornades, també hi ha, però, una coincidència: el mes comença i acaba en minva, menys marcat que a l’agost.

Les oronetes, enfiladetes al fil de la llum, encaradetes a la mar, parlaven del canvi de l’oratge. Però com que jo no conec el llenguatge “oronet” li ho he hagut de preguntar de nit a l’òliba: «diuen que el mes començarà calorós, però prompte vindran grans nuvolades que taparan totes les serres i en deixaran caure una de ben bona». Qui puc ser jo per dir que les oronetes no saben res de l’oratge?

Després de les tempestes hi haurà calor, però no tanta com diran les dones i els hòmens de l’oratge. A veure, calor, sí; però res que amb un parell de cerveses no es puga contraposar.

El mes acabarà amb calor, però del mes de setembre, amb un sol tombat, una calor tangent i els rajos debilitats per la posició de la Terra, ubicació tardorenca.

 

OCTUBRE 2024

Octubre és molt bon mes per a anar a la serra a practicar l’esport de caçadors de bolets; tot i això, les últimes calors del mes de setembre i les primeres del mes d’octubre han assecat la terra, els micelis han buscat recer i els pocs bolets que havien tet el capell, se n’han penedit. A veure, boletaires, en collirem, però més endavant.

Entre anades i tornades torna a haver-hi antagonismes. Les primeres mostren un mes ben humit, amb grans temporals que venen de la mar (de gregal o de llevant), amb una davallada important de les temperatures. Les tornades són més vulgars, més ensopides, més insulses. Pretenen que siga un mes pastoset i àrid. Esperem que les anades marquen tendència i, a partir del dia 10 comencen a entrar núvols, que abaixen les temperatures i que comence la festa. Primer entraran nuvolets decoratius i, a poc a poc ho cobriran tot i hi haurà temporals que ompliran les nostres reserves d’aigua, els rius abocaran alegria per on passen (tot i que poden pegar algun esglai). Collirem bolets al novembre, moltes vegades ho he fet amb la música de la fira (d’Ontinyent) a l’ambient.

 

NOVEMBRE 2024

Vol aquest mes ser som els antics, si més no, pretén intentar-ho. el mes comença amb la lluna nova i acaba amb el final de la minva, la lluna mostrarà totes les cares sense que sobre res. Així, les nits de les primera setmana seran fosques i fredes, o fresques, segons el termòstat de cada persona. Hi haurà ruixats dispersos, res altament organitzat.

A mitjan mes desapareixeran les nuvolades i es deixarà caure el fred, a plom, amb la lluna buscant el ple al cel i l’anticicló abraçant tota la nostra península. A Ontinyent, que hi ha fira, la gen no durà la roba d’abric al braç, faran la seua funció ben apegats al cos.

A veure, hi ha fred per a tot el mes, però és molt més marcat entre la segona i tercera setmana. D’aigua, ja ho he dit, poca.

 

DESEMBRE  2024

Dues llunes noves emmarquen el mes. Desembre començarà amb l’anticicló dominant el cel i amb nits fredes; els dies, amb el sol de gaidó, mantindrà el fred però apaivagat per la tebior dels rajos solars.

Cap a meitat del mes s’accentuarà el fred i l’arribada d’un temporalet pot fer arribar la neu a les terres altes i les serralades habituals. Bé, no cal fer-se massa il·lusions amb la neu, hi ha pocs senyals, però menys, seria res, o millor dit, cap senyal. De fre, ja ho he dit sí que en tindrem, més que en els dies precedents els quals han sigut molt “sompos” que, segons la primera accepció del diccionari «no té vigor, ni gràcia que és avorrit».

Pot ser un mes del calendari avorrit? I tant, ja ho veieu, mig mes de desembre sompo.

---

[1] Jesús TUSON, Històries naturals de la paraula, ed. Empúries, Barcelona, 1998